Aclarir

D’ençà de la manifestació de l’Onze de Setembre tot s’ha precipitat. La ciutadania demana un salt endavant, coratge, generositat i maduresa als partits, cosa que, com s’ha demostrat per diferents vies i posats, encara és hora que sàpiguen interpretar. Sigui quina sigui fins i tot la posició concreta o la via escollida respecte al sobiranisme, la situació reclama –de tots!– arraconar tacticismes de baixa volada i el clàssic “i tu més” com a arma política llancívola. És demanar molt, ja ho hem vist. Per això, en qualsevol cas, cal valorar el gest de l’executiva local del PSC de Granollers advocant pel sí a la declaració de sobirania. Cal valorar el gest dels cinc diputats socialistes que van preferir no votar abans que votar “no” i alinear-se amb el PP i Ciutadans contra el dret a decidir i engegar a dida els fonaments catalanistes del PSC. Caldrà valorar, també, el gest del diputat vallesà, Jordi Terrades, que va seguir allò que en diuen la disciplina de partit i va rebre, junt amb 14 socialistes més, l’afectuosa benvinguda de PP i Ciutadans (“al bloc democràtic”). A més de valorar tot això, valdria la pena que a les seves ciutats i pobles s’expliquessin, aclarissin la seva posició, més enllà de la mà del dictamen de la direcció nacional. En favor de la pluralitat que el partit invoca. Se’m fa difícil de creure que una tradició catalanista on el PSC sempre s’havia inscrit se’n vagi en orris així, com si res. I que al seu conjunt de militants ja els estigui bé.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 25 de gener del 2013)