No dubto de les bondats de la decisió de mossèn Sergi González de fer alguns fragments de l’homilia en castellà. Ara fa una setmana aquest diari publicava la notícia i el raonament amb què fa baixar aquest Déu bilingüe a la parròquia de Santa Eulàlia de Corró d’Avall d’on és rector. Semblava carregat de bona voluntat. Però la bona voluntat no pot escapar d’un marc i d’una realitat. Una cosa és una conversa per fer-se entendre, i l’altra, un acte públic. L’Església catalana sap on és? Sap qui és? Sap que amb mesures d’aquesta mena gira l’esquena a una certa església catalana que havia existit i que sembla que sols Déu sap on para? Sap que el castellà a les misses parla més d’un altre temps? Si quan algú ho demana ja es fa el bateig, el casament o l’enterrament en castellà, no faria un millor servei a la integració mantenir les misses senceres en català? Algú encara pensarà que els catalans parlen, tot el dia, com un polític del PP o de Ciutadans, saltironejant estrambòticament i robòticament entre el català i el castellà. I anar diluint, que alguna cosa queda. Un dels arguments de mossèn González és que “l’Església ha d’intentar arribar a tothom”. Em fa l’efecte que la proximitat de la paraula de Déu es guanya més per altres vies que no pas la tria lingüística. I aquestes vies, dins l’Església, ara semblen territori explorat, sobretot, per les dones.
(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 1 de febrer del 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada