Magdalenes

Ara que han sortit les  declaracions-animalada de rigor, és bona hora per recuperar l'article que vaig publicar a El Punt Avui sobre la PAH i Ada Colau. Tot el suport, en la seva defensa, per la gran feina que fan i contra les injúries insidioses.

Vaig conèixer l'Ada Colau al carrer Magdalenes, al barri Gòtic de Barcelona. El 2009 formava part del col·lectiu que presentava batalla contra l'hotel que s'hi volia instal·lar. Ja hi havia crisi però es mantenien l'efervescència i les expectatives hoteleres en ple centre de Barcelona. A més d'oposar-se a l'hotel, el col·lectiu defensava un home de 90 anys a qui volien fer fora de casa. Van poder aturar el projecte, després que la regidora de Ciutat Vella d'aleshores, Itziar González, donés per caducades les llicències. És curiós mirar enrere, oi? D'això ja en fa quasi quatre anys.

He recuperat les notícies que vam publicar en aquest diari sobre aquesta història, símbol de la lluita veïnal barcelonina, junt, després, amb l'hotel del Palau. M'han tornat a la memòria arran de la intervenció franca i directa de la portaveu de la plataforma d'afectats per la hipoteca (PAH), Ada Colau, al Congrés, demanant la dació en pagament amb efecte retroactiu i l'aturada dels desnonaments. Feia temps que un discurs al Congrés no tenia tant d'impacte mediàtic per positiu. Ja és trist. L'Ada va començar la seva intervenció dient que sols era “la cara momentàniament visible d'un moviment ciutadà que implica milers de persones”. 

Quan havia parlat amb ella a Magdalenes, també m'havia precisat que sols era membre de l'espai social que havia ocupat aquell immoble en defensa de l'avi. Ja aleshores, reclamava que l'edifici es destinés a habitatge social. Veient les reaccions a les xarxes socials generades per la seva intervenció, m'ha fet l'efecte, però, que es perpetua una certa confusió. A pesar, fins i tot, de la mateixa embranzida i la gènesi d'alguns moviments socials (ahir la PAH ho va tornar a demostrar, amb l'acció al BBVA). És com si una certa ciutadania busqués messies que la salvessin de l'obscuritat. Normal per l'ensorrament de referents. Però això no ha de ser excusa per delegar accions i decisions o per pensar que les sortides sempre les han de trobar uns altres.

(Article publicat el divendres 8 de febrer del 2013 al diari El Punt Avui)