dilluns, 29 d’abril de 2013

Papa al bar

Sembla ser que el papa Benet XVI s'ha buidat i ha preferit renunciar a seguir aferrat a la poltrona de l'hereu d'en Pere. Divina o no, quina gràcia. I quina gràcia que els ha fet als de l'Església. La seva dimissió, retirada, abdicació o com li vulguin dir ha tingut la facultat de tornar a omplir les converses de bar. Creients o descreguts, les intrigues vaticanes són un dels pocs grans temes –i un dels pocs de caràcter eclesiàstic– que encara són capaços de situar-se sobre la barra del bar i senyorejar-hi durant hores. Qui diu la barra del bar diu les xarxes socials, ara tampoc ens posarem a filar prim.
Des del punt de partida mateix –“se'n fa un gra massa de tant parlar del papa” o “m'importa un rave, al segle XXI això no és notícia”– fins a la dissecció de les causes i conseqüències de la decisió del papa –Vatileaks i altres derivacions watergatianes tan en voga avui– el tema omple totes les boques. I circulen les teories del contuberni, sempre fidels, aquestes sí, a la cita. Una mica com el futbol. I de cop aquella figura d'aspecte encarcarat ens la pinten amb un aire renovador o més tronat del que pensàvem, i de cop les intrigues vaticanes queden retratades en taques vermelles que s'agrupen en racons i comenten la jugada, que s'augura farcida d'hòsties fins al març. Més enllà de la fartanera física, geriàtrica i terrenal que el papa deu haver tingut de ser papa, no hi ha cap altre gest en l'Església d'avui que indiqui un canvi de signe de la institució.
Descreguts o creients, tant és, l'Església ocupa un lloc que fóra millor que deixés de ser una nosa. On és l'Església catalana? Si cadascú coneix, ni que sigui d'algun enterrament (que és el més possible), el rector del seu poble, se'n farà una idea. Avui les úniques escletxes de llum en la institució vénen de les dones. De la perifèria, per tant. En les properes setmanes ens serviran una escenificació la mar d'entretinguda, plena de coloraines, es diria que folklòrica, per acabar donant la raó al veí de Lampedusa: perquè res canviï.

(Article publicat el divendres 15 de febrer del 2013 al diari El Punt Avui)

* El bisbe de Cartagena i el seu seguici segueixen, per la tele d'un bar, la fumata blanca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada