Polígon

Fa poc vaig agafar l’últim autobús del dia de Granollers cap a Montmeló, que et passeja per l’avinguda Sant Julià, al polígon Congost. És l’hora que alguns treballadors l’agafen per entrar al torn de nit de les fàbriques. Abans feia aquest trajecte habitualment, i era motiu d’un cert romanticisme nocturn. L’aire atrotinat del polígon, ara prou arreglat com a polígon, hi ajudava. L’altre dia no quedava ni rastre d’aquest romanticisme, que en si mateix ja està bé. Però em van sorprendre els treballadors que baixaven silenciosament per anar a fitxar i passar-se la nit a la fàbrica. Perquè aquesta imatge era dura, de fer durícia, i convivia amb d’altres que no lliguen, però totes juntes semblen anunciar un canvi de model, encara que no se sap per a què es canvia, si del foc a les brases o de les brases al foc. Hi havia pancartes, algunes gastades, de serveis en lluita, o contra acomiadaments, i també cartells fastuosos de centres esportius, spas, naus en venda i la clàssica inspecció de vehicles. Potser una cosa no era ben bé un spa i n’era una altra, però ja és això: la fragmentació estesa i estètica fa que de vegades costi distingir un all d’una ceba. El jugador de pàdel es mira el treballador metal·lúrgic? O a l’inrevés? Què passarà amb tots aquests polígons que són paisatge vallesà, que per alguns pobles fan gairebé de pedra de terme? Es reciclaran? Seran cementiris? Acta notarial d’un món acabat o clàusula oberta d’una dimensió desconeguda?

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 12 d'abril del 2013)

* Imatge fruit de buscar "animal de polígon"