Va ser morir-se la Margaret Thatcher i venir-me al cap la sèrie Els joves. Massa petita per recordar-ne detalls, l'associació d'idees va ser com inconscient.The Young Ones es va emetre a la BBC entre el 1982 i 1984, uns anys més tard a TV3, i va marcar una generació de catalans que ara són, si fa no fa, els “altres joves”, és a dir, els obligats a ser “eternament joves”, convidats a la immobilitat davant del tap que no els deixa passar. Estripada com una mala cosa, la sèrie presentava quatre particulars universitaris (qui no ha imitat “el Neil d'Els joves”?). El teló de fons era la Gran Bretanya sota el puny de la Dama de Ferro, un dels objectius, directe o velat, de l'acidesa de la sèrie. El blog d'un doctor universitari australià, Evan Smith, recull aquests dies clips d'Els joves que ensenyen com era el thatcherisme, amb temes com l'atur, la repressió policial, el tractat d'armes nuclears, el racisme, l'esquerda generacional o els drets de les dones. Un exemple, quan en Vyvyan creu que està embarassat i en Rik proclama: “No tenim diners, el fill d'en Vyvyan serà un pobre. Oliver Twist, Geoffrey Dickens. Retorn als valors victorians. Espero que estiguis satisfeta, Thatcher!”
Aleshores no imaginàvem que aquella senyora de permanent de ferro marcaria la nostra joventut –o edat adulta, segons el cas. Tampoc no imaginàvem que conyes que semblaven passades de frenada ara tindrien un sentit redoblat. Un altre exemple, collit al vol: en Neil escriu una carta al director del banc, amb l'ajut dels seus col·legues, que fa així: “Estimat goril·la feixista, doni'm més diners, malparit, que la llavor del teu ventre fructifiqui en les entranyes de la teva dona.” Fins i tot un compte de Twitter es diu “Brigada Antidisturbis”, com el hàmster d'en Vyvyan. Aquests dies diversos mitjans han titllat la Thatcher de revolucionària: certament, ni per ella ni per qui la fustigava humorísticament, no és fàcil aconseguir uns nivells de plena vigència com aquests.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada