dijous, 27 de juny del 2013

Llucià

Llucià de Samòsata acaba de treure llibre per Sant Jordi. L'autor és del segle II dC, detall que farà difícil veure'l signar o participar en algun sarau de la diada. Però el llibre, Contra un ignorant que comprava molts llibres, és més modern i vigent que d'altres d'ara. Per ell sol demostra que dos mil·lennis és una engruna de temps, que tot està dit, inventat i passat: la tradició no és cap broma. En Llucià confia en el poder transformador de la literatura. Per això treu la retallada (posem que un grec de l'antiga Grècia té retallades) contra la façana intel·lectualoide. L'altre dia, comentàvem amb el seu traductor i especialista, Sergi Grau, què escriuria si veiés el Sant Jordi d'ara. Potser criticaria les edicions absurdes de llibres idiotes, els esforços sobrehumans per vendre gat per llebre, els pocs esforços lectors, editorials, d'autors... I reivindicaria, amb comentaris irònics i àcids per Twitter, tal com és, una mà de llibres estimulants, meravelles que no ocupen titulars de neó però que són aposta segura: per exemple, traduccions interessants i necessàries per qualsevol país, un revulsiu que arriba de les petites editorials i que algú hauria d'ordenar. 
Estic escrivint això avui –ahir, pel lector– que a la llibreria Documenta fan un aquelarre d'aquestes editorials. Vint-i-una. (En Debades em renya: “Concreta, Ballbona, que no fas cap llista per Sant Jordi”). Doncs, va: la poesia de Brodsky, la novel·la d'Albert Forns,Una dona de l'Aleramo, el Deix on dir de la Martínez-Vernis, els contes d'Alice Munro, el Fauser...) El II dC la moda era apostar per la cultura, fer gestos públics a tota costa per poder ser vist com un intel·lectual. Era un altre moment frontissa, on se sentia el grinyol entre el model caduc que no vol marxar, bo i esfondrant-se, i la remor de la cosa que ve, sense cara. Això, en l'època de Llucià! Costa de pensar que el nostre canvi de paradigma –oh, somiava “salvar aquest mot” en un article!– ens porti cap aquí. Però mirem-ho pel cantó bo: ara en Llucià el tenim a mà.

(Article publicat el divendres 19 d'abril del 2013 al diari El Punt Avui)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada