L’emergència
s’ha tornat quotidiana. “L’Ajuntament de Montornès i la
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) han detectat en un any
uns 50 casos de persones amb risc de desnonament”. En allò social
i nacional, vivim com un estat d’excepció permanent que s’esforça
en fer-se passar per normal. I no ho és. Ajuntaments com el de
Montornès –ho recollia aquest diari l’altre dia– treballen
colze a colze amb la plataforma que dóna suport als afectats. Sí,
sí, aquella plataforma a qui criminalitzen tant si plou com si fa
sol. A Montornès, el ple va aprovar una moció que inclou mesures de
suport per qui està al límit de ser desnonat, en risc de quedar-se
al marge i anar sumant gent tirada a la cuneta i anar escorxant el
teixit ciutadà. Tots els grups hi van votar a favor excepte el PP.
Però atenció, el PP es va abstenir no per seguir la línia general
del PP, sinó perquè Cristina Tarrés –sí, la que fa anys ja
havia estat regidora a Granollers– va sortir a fer un discurs
abrandat contra els bancs. “La moció no ens agrada perquè no
entra en l’expropiació directa als bancs i així no se solucionen
les coses”, diu que va dir, per no votar a favor de la moció. Pel
que sembla, les coses se solucionen seguint sent regidora per un
partit que criminalitza desnonats i xarxes de suport, que amb prou
feines mou una coma d’una legislació vergonyosa i que ni tant sols
aprova, com Montornès, mesures d’ajut als afectats. Així se
solucionen les coses.
(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el dijous 9 de maig del 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada