Excepció

L’emergència s’ha tornat quotidiana. “L’Ajuntament de Montornès i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) han detectat en un any uns 50 casos de persones amb risc de desnonament”. En allò social i nacional, vivim com un estat d’excepció permanent que s’esforça en fer-se passar per normal. I no ho és. Ajuntaments com el de Montornès –ho recollia aquest diari l’altre dia– treballen colze a colze amb la plataforma que dóna suport als afectats. Sí, sí, aquella plataforma a qui criminalitzen tant si plou com si fa sol. A Montornès, el ple va aprovar una moció que inclou mesures de suport per qui està al límit de ser desnonat, en risc de quedar-se al marge i anar sumant gent tirada a la cuneta i anar escorxant el teixit ciutadà. Tots els grups hi van votar a favor excepte el PP. Però atenció, el PP es va abstenir no per seguir la línia general del PP, sinó perquè Cristina Tarrés –sí, la que fa anys ja havia estat regidora a Granollers– va sortir a fer un discurs abrandat contra els bancs. “La moció no ens agrada perquè no entra en l’expropiació directa als bancs i així no se solucionen les coses”, diu que va dir, per no votar a favor de la moció. Pel que sembla, les coses se solucionen seguint sent regidora per un partit que criminalitza desnonats i xarxes de suport, que amb prou feines mou una coma d’una legislació vergonyosa i que ni tant sols aprova, com Montornès, mesures d’ajut als afectats. Així se solucionen les coses.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el dijous 9 de maig del 2013)