diumenge, 14 de juliol de 2013

Llargues

“Ens han deixat mig conills a la intempèrie”, diu un vers d’Isabel Garcia Canet que vaig sentir-li dir l’altre dia. Diguéssim que el vers és de plena actualitat. I ara m’ha semblat que encaixa vergonyosament bé amb la manifestació de pares, professors i alumnes de l’escola Quatre Vents de Canovelles. L’enèssima protesta des de fa set anys per reclamar que deixin d’estar en barracons. Set anys. D’aquí ve la intempèrie, d’aquí ve estar mig conill. Aquest lapse de set anys vol dir que han passat diversos governs de la Generalitat i de diversos colors. Un altre exemple, en el mateix diari: la urbanització del túnel del tren a Montmeló: fins quan ha de durar, ministeri de Déu, l’empantanegament? “Abans”, que no sé a partir de quan l’hauríem de datar, tenies una íntima certesa de consolació, que venia a ser: tard o d’hora, si no eren els uns serien els altres els que arreglarien l’estropell. Ara se succeeixen manifestacions, compromisos, noves dates...i tot queda diluït en una successió mecànica de fets, com un hàmster atrapat en la roda. No dic que no hi hagi o no hi hagi hagut enlloc voluntat de posar-hi remei. Però els primers que queden conills són determinats discursos polítics que encara s’engeguen de forma automàtica, com si aquí no hagués canviat res, com si no passés res. I passa. Seguim prometent o donant llargues a la babalà i mentrestant la intempèrie es dilata, i el conill o el hàmster ensenyaran algun ullal que ningú li sabia.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 17 de maig del 2013)

2 comentaris:

  1. «Ministeri de Déu» és bonic. M'has recordat el clàssic: «¿Hasta cuándo, Renfe, vas a seguir abusando de nuestra paciencia?», etcètera.

    ResponElimina
  2. Té gràcia que l'etcètera sigui precisament l'Agustín García Calvo! Certament, sona més eficient dir "Renfe, que te parta un rayo". M'anoto el referent ferroviari.

    ResponElimina