divendres, 19 de juliol de 2013

Històric


On som ara? El mitjà termini que algú va projectar, el llarg termini d’algú altre... És complicat aconseguir perspectiva, no hi ha ulleres que l’ajustin i les sensacions “històriques” costen de calibrar. Però quan hi són no s’han de deixar passar. De la mateixa manera que ara es parla de la rumb del Gato Pérez com un referent, d’aquí a uns anys es parlarà de la “rúmbia vallesana” d’en Joan Garriga. Així com al cinema Alhambra de la Garriga s’hi havia ballat fa dècades, dijous passat s’hi va tornar a ballar, a l’obertura de la campanya ciutadana per recollir fons per salvarlo. Mirem bocabadats fotos en blanc i negre de gent amb llargs vestits posant a l’Alhambra. Segur que els primers cinèfils que van trepitjar-la, cap al 1925, no podien ni imaginar el vertigen tecnològic que l’ha capgirat. Nosaltres explicarem als néts el dia històric que la Troba Kung-Fú va omplir la sala de gom a gom i la va fer ballar per salvar-la. Les fotos mostraran mànigues curtes, suades, i en Miró, el seu gerent, un personatge de conte que baixant de l’escenari va amollar, emocionat, “quina meravella!”. Hi ha un costum molt del país que és donar el partit per perdut abans de jugar-lo. Que se salvi o no el cinema Alhambra dependrà de tots nosaltres. En aquesta crisi de sacsejada constant i de garanties limitades (quina ironia, els anuncis bancaris que garantien tants valors-fum), seguir avançant depèn de tots nosaltres. Sortir a la foto congelats o com una figura en moviment, també.


(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 5 de juliol del 2013)

* Fotos: el concert de la Troba a l'Alhambra, al juny, amb el passi d'imatges cinematogràfiques amb la primera cançó. I a baix, el gerent del cinema, en Josep Maria Miró, xerra amb dos membres del grup, acabat el concert.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada