divendres, 26 de juliol de 2013

Somni

De vegades les històries que acaben bé costa que siguin notícia. I l’altre dia n’hi havia una de bona, que era la captura del toro que feia tres mesos que corria pels boscos de Montornès i rodalies, en una sortida primaveral massa llarga. I també perillosa, si hagués passat alguna cosa per lamentar. Tenia la temptació d’agafar el toro i gastar-lo de metàfora de tantes opressions, però al capdavall, ell no en té cap culpa de la baixesa dels polítics espanyols i d’un grapat d’aquí i d’unes quantes coses més. La fotografia del toro abatut amb un dard que publicava aquest diari em va fer venir una pregunta: bo i adormit, va somiar? Diuen que els toros hi veuen en blanc i negre, així que devia tenir un somni com del Nodo, no crec que fos un blanc i negre de pel·li americana d’abans, però què devia somiar? Tal vegada li va passar la pel·lícula dels tres mesos campant al seu aire, dels corredors entrenant pels seus verals, dels excursionistes, dels curiosos, dels esporuguits... O potser la imatge de tota la colla intrèpida d’Agents Rurals, Protecció Civil, Societat de Caçadors i Policia Local que el van encerclar. O potser, senzillament, va somiar un món millor si és que un toro pot voler un món millor... I quan va despertar? Quan va despertar, almenys, es devia estalviar una mà de baixeses que nosaltres sí que hem de veure d’habitud i de tots colors. I de vegades, en canvi, quina ironia, el que no veiem és el dard que ens anestesia.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 31 de maig del 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada