Inquietant

En Roger Mas va actuar dissabte passat a l’església de la Doma, de la Garriga, dins el cicle Terra de Sons. Sembla un lloc adequat per algú que ha tret discos amb noms com Mística domèstica o Cançons tel·lúriques. Ara ho direm d’una altra manera: era de nit i el concert era dins d’una església –particularment deteriorada– al costat d’un cementiri. Va ser vist així que en un moment del concert, en Mas, irònicament afilat, va dir: “Mai havia actuat en un lloc tan inquietant”. I vam riure. I vaig pensar que era un detall que m’havia passat per alt. Mai no l’he trobat inquietant, la Doma: jo, que sóc forana, l’he vist més com un conjunt monumental, amb l’església i un retaule espaterrant com a principal patrimoni, que no pas com un cementiri. No crec que als garriguencs –vull dir, “els de tota la vida”– els sembli inquietant, perquè ja forma part del propi paisatge vital. I qui l’ha visitada, com el patrimoni que és o per veure-hi un concert, tampoc. A Montmeló vaig créixer en un barri al costat del cementiri, Can Tabola, aleshores pengim-penjam, sense urbanitzar. A l’escola, els nens, per qui allò era un espai perifèric d’extramurs, em preguntaven si no em feia por. Allò que són els millors veïns és ben veritat. Aquest cap de setmana, la colla de La Garriga Secreta, que ha fet un llibre excepcional sobre la Doma, hi fa unes visites guiades. Tot el que es coneix, que se sap com és, no només no fa por sinó que s’aprecia. Si hi van, més que por, la passaran bona.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 19 d'abril del 2013)

* Foto de Josep Xavier Sànchez