dijous, 11 de juliol de 2013

Toro

Entra un comprador a La Gralla que bull, el migdia del 23 d’abril, i demana pel llibre d’articles de Josep Maria de Sagarra. La conversa entre la llibretera amatent i el matrimoni assedegat d’articles s’entrebanca, s’aixeca i finalment, el matrimoni arriba a una conclusió: ai, que no era d’en Sagarra, que volien el llibre de l’Espinàs. Molt bé. Això també és Sant Jordi i no passa res: millor saber com tenim el món que pensar-nos que és un camí de roses en què l’alta literatura és allò que surt per la tele. I més feliços que anissos. Alguns dels que van decidir entrar en una llibreria tal dia com el 23 d’abril, alguns, només alguns, devien sentir-se, d’alguna manera, tan extraviats com el toro i les cinc vaques perduts aquests dies pels boscos de Montornès i Santa Maria de Martorelles. Com un viatger que s’extravia, per dir-ho literàriament. Vist així, el gest dels lectors erràtics de Sagarra o d’Espinàs té un valor afegit: modernitat i actualitat s’abracen. La història del toro i les vaques –vaques extraviades que havien de servir per atraure el toro amb un cant encisador i que ja han tornat a lloc– té tota una altra simbologia de llegenda cafre: el toro és l’anti-Sant Jordi que envesteix la cultura sempre que pot, amb lleis, impostos i mandangues que escanyen de dia i de nit. Per això el toro segueix al seu aire, com esperant un llibre d’articles de Pérez Galdós. Per això, el gest d’entrar a una llibreria, d’obrir un llibre acaba sent una revolució.


(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 26 d'abril del 2013)

* La foto és d'en Ferran Polo (per a EL 9 NOU)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada