L'escletxa

M'encanten les històries del futbol que aconsegueixen saltar-se el guió previst o programat. Són històries que ocorren al marge dels noms i números sumptuosos i la ferocitat d’un mercat astronòmic, en què el protagonista clissa una porta mig oberta, hi posa el peu i s’escola i es fa gran per aquella escletxa que només ell havia vist. Són històries vitals en el sentit ple de la paraula, i em sembla que l’entrenador català Robert Martínez en protagonitza una. El tècnic de Balaguer acaba de deixar la banqueta del Wigan anglès, on ha estat les quatre últimes temporades. Aquesta última ha aconseguit guanyar el primer gran títol –la FA CUP– dels 81 anys d’història d’un club de pressupost més que discret, tot el contrari del seu rival en la final, el Manchester City. No l’ha aconseguit salvar del descens, fita quimèrica que sí que havia assolit els tres cursos anteriors.

Expliquen que en Robert –Roberto o Bob Martínez per als anglesos–, de 39 anys, és tota una institució al Wigan i un entrenador de moda al país. Pioner a mitjan dels anys noranta marxant a jugar al futbol anglès, al Wigan precisament, quan era a la tercera divisió anglesa. Als noranta, va ser el primer futbolista català i espanyol que va marcar un gol en la FA CUP. La seva trajectòria a la banqueta del Wigan li ha valgut l’interès de diversos clubs anglesos i finalment ara ha acabat fitxant per l’Everton, el club blau de Liverpool. No és una banqueta qualsevol: té tradició, història i trajectòria. Un clàssic de clàssics del futbol anglès. Cal pensar que en els seus 135 anys d’història, l’Everton ha estat dirigit per poc més de vint entrenadors. Allà substituirà l’escocès David Moyes, ni més ni menys que el relleu d’Alex Ferguson al Manchester United.

En aquest context, Robert arriba a l’Everton i s’atreveix a dir que portarà l’equip als llocs de Champions (“no passarà la temporada que ve, però és un objectiu per al futur”), cosa que no ha aconseguit ni Moyes, que, això sí, ha estabilitzat molt el club. Per força, Robert ha de tenir alguna cosa d’especial. Parlen d’ell com d’un tècnic innovador, de llargues possessions i combinacions, un estil que va impregnar el Wigan i abans al Swansea. Ara caldrà veure com el fa encaixar en la tradició pètria i britànica de joc vertical de l’Everton. Aquesta és una pregunta recurrent en la premsa anglesa aquests dies. “Penso que és un entrenador jove i innovador, que juga a aquest joc de la manera correcta”, diuen a The Mirror. “No tracta el futbol com la seva feina, sinó com la seva vida, és un estudiant del joc”, diu el periodista Paul Kendrick, que l’ha conegut de prop al Wigan. “Aquest és el proper esglaó en el seu desenvolupament”, afegeix. Per força, ha de tenir alguna cosa d’especial, en Bob. I a més, molta obstinació. És fascinant que el futbol encara ens sorprengui amb escletxes com aquesta. I si l’Everton aconsegueix tornar a acabar al davant del Liverpool, encara ho serà més.

(Article publicat a El 9 Esportiu el dilluns 17 de juny del 2013)