dijous, 17 d’octubre de 2013

Banksy

Aquests dies a Nova York un artista de carrer britànic anomenat Banksy, molt en boca de tothom, escampa grafits i accions. És un artista força especial, amb grup de fans inclòs, que no es deixa veure mai públicament. El vaig descobrir gràcies a un documental signat per ell, on apareix a les fosques i amb la veu distorsionada, que es va passar a la Mostra de Cinema de la Garriga, aquest setembre. Em va semblar molt original. I a més, les seves accions estan revestides d’ironia, de fer llengots, com si exclamés: “us he sorprès i no m’heu atrapat aquesta vegada”. I ara, com si calgués fer molta volta per veure millor realitats a tocar, m’he adonat que d’alguna manera tenim ben a prop uns Banksys irreverents, impertèrrits: la colla que va redecorar el mur d’entrada a Cardedeu, per restaurar-hi el mural reivindicatiu i també exclamatiu que hi havia hagut durant anys. Abans, el govern municipal, a decisió i acció d’un dels seus membres, el PP, l’havia pintat de gris, esborrant aquest anterior mural popular, vull dir veritablement popular. Es veu que en el darrer ple de Cardedeu les visions pictòriques divergents van tornar a aflorar i el PP fins i tot va dir que parlaria amb el Ministeri de Foment perquè repinti el mur, que és com dir: “avisaré el papa i veuràs”. A Banksy el primer dibuix que ha fet a Nova York li han mig malmès. Ell segueix guanyant carrer i interpel·lant-nos. Per molta pintura gris que hi vulguin posar, segueix fent llengots.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 4 d'octubre del 2013)

* Una de les pintades de Banksy a Nova York.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada