diumenge, 17 de novembre de 2013

Eugeni Xammar (I)

L’Eugeni Xammar periodista irònic que se’n riu del mort i de qui el vetlla a El Be Negre, el rodamón bon vivant que és expulsat de la Societat de Nacions per unes factures impagades, l’autor de cròniques hilarants sobre l’hipòdrom barceloní, el cap de gabinet del president de la Generalitat a l’exili, Josep Irla, el gran amic de Josep Tarradellas, el personatge que comparteix Nadals amb Josep Pla a la fonda Europa de Granollers o el vell xacrat que acaba els dies recollit a l’Ametlla del Vallès, la seva «Arcàdia feliç», on dicta les memòries. Són algunes de les cares d’aquest periodista «total» que revela la biografia Periodisme? Permetin!, obra de Quim Torra, amb pròleg d’Enric Vila. Algunes d’aquestes facetes havien quedat ocultes rere l’enlluernament produït pels anys berlinesos d’Eugeni Xammar (Barcelona, 1888 - l’Ametlla del Vallès, 1973), més coneguts i publicitats.
D’altres només quedaven mig apuntades –i encara– a Seixanta anys d’anar pel món, les 563 pàgines que Xammar, d’una memòria descomunal, va dictar a Josep Badia a l’Ametlla del Vallès. Unes memòries que reconstrueixen aquella «generació esberlada», «la Catalunya impossible» –que en diu Torra– d’on venia, de la qual va formar part i que es va esfondrar amb la Guerra Civil i la dictadura.
«Aquelles tardes a can Feliu, conversant, discutint Xammar i Badia, són un dels grans moments de la literatura catalana», va comentar Quim Torra en la presentació del volum fa uns dies a la fonda Europa de Granollers. L’espai triat no era casual: és un dels escenaris xammarians per excel·lència, on el periodista, un cosmopolita fortament arrelat al Vallès Oriental, tenia sempre una suite a punt. L’acte de presentació va unir els dos editors que ha tingut Xammar: Jaume Vallcorba, de Quaderns Crema i Acantilado, i Josep Fornes, fundador de Pòrtic.
Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar pren el títol d’una de les cartes al director que Pla i Xammar publiquen de manera conjunta a La Veu i que aixecaran força polseguera en el periodisme de l’època. Aquest és el primer treball biogràfic que es fa al voltant de Xammar. Una empresa que la magnitud del personatge demanava a crits.
Malgrat l’alçada imponent i el seu nas considerable –físic i periodístic, com fa notar el doctor en comunicació Francesc Canosa–, el perfil de Xammar no és senzill de dibuixar. Ni tampoc únic i irreversible. L’esbós el travessen unes línies bàsiques, gairebé inamovibles: segons Torra, el seu «compromís cívic amb Catalunya», que defensarà amb una fermesa fèrria sigui on sigui, es trobi on es trobi, i l’exercici d’un periodisme de primera línia, que destaca pel seu gran «valor literari i lingüístic», una prosa aguda, veloç i punyent.
Torra endinsa el lector en les complexitats i contradiccions de Xammar. A pesar de considerar-se a si mateix un «exiliat voluntari», el viatge, de múltiples giragonses, té alguna cosa d’erràtic: transita per la gran quantitat de capçaleres on va escriure –diaris i revistes catalans, espanyols, francesos, anglesos...– i per la variada geografia vital d’«un cul d’en Jaumet» (París, Londres, Ginebra, Buenos Aires, Berlín, Perpinyà, Nova York...) que és radicalment catalanista. El volum regala descobertes fascinants i dóna la mida d’aquest personatge que sobrevola el periodisme i la política catalanes de dos terços del segle XX.


* Reportatge que vaig publicar a la revista Presènciala setmana del 18 al 24 de juliol del 2008; arran de la publicació de Periodisme? Permetin!de Quim Torra, "la primera biografia sobre aquest periodista excepcional  que ens apropa la figura d’un prosista agut i un catalanista radical."

* Aquest any estem d'Any Xammar, segueix-lo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada