24 de desembre de 1938.

Al matí els vidres de la meva finestra són ben glaçats. Un d'ells té una exquisida fantasia: tres figures emergeixen, amb vehemència blakeana, com d'unes flames o del fullatge d'una jungla tropical. (...)
Efectivament: les explosions ininterrompudes d'ahir eren el començament de l'ofensiva franquista contra els fronts de Catalunya. Diu que les tropes de Franco han atacat pels sectors de Tremp i Seròs. Avui també s'ha sentit intensíssimament el canoneig i el bombardeig aeri. El ressò tenia un vaivé d'intensitat, com una inacabable tronada.
A la tarda vaig una estona a casa d'en Ramon Esquerra. Ell és a Salou o al front; la seva muller i els nens, l'àvia malalta, fan molta pena. Vora el gran foc encès, la senyora Esquerra evocava converses amb el marit absent. “Quan festejàvem i vèiem una pel·lícula de guerra, en Ramon em deia sempre: - Si hi ha guerra, jo no hi aniré mai, passi el que passi. Un fusell, no l'agafaré per res del món!-. I qui ho havia de dir? Ara ja el té a les mans.”
Al vespre arriba l'avi. Porta la resta del paquet de Langdon-Davies, el d'en Millàs, un de Supervielle i un de Pérez-Alfonseca. Em diu també que en Figuerola m'ha dut un paquet de queviures obsequi del PEN Club: amb aquest no hi comptava. Quin goig feia la taula! Aquesta abundor, després de tantes privacions, fa una alegria estranya. Però encongeix pensar que hi ha tanta gent que sofreix, que viu en l'estretor i la fam.

El vel de maia. 
Dietari de la guerra civil (1936-1939), 
Marià Manent
(Edicions Destino, 1974)
Escrit des de Viladrau.