Desembre de 1938: en un racó de terra catalana

Pluja i vent, seguits d'una forta nevada. Recollits al resguard d'unes roques, esperem noves ordres. Des de fa uns dies, les ordres i les contraordres se succeeixen. Tot surt malament. Les noves que tenim del front són pessimistes. Cada dia l'enemic, ajudat per l'estranger, ens pren viles i quilòmetres de terreny. La consigna de "resistir" comença a caure en el buit del més gran pessimisme. Al govern republicà s'introdueixen massa sovint modificacions que proven, si no una altra cosa, que la moral a les altes esferes també comença a decaure. Amb tot, la gent encara vol confiar. L'ideal és fort, però les penes són superiors.

És Nadal. Per avui ens han promès un extraordinari, tal com era costum en els anteriors. Ha passat Nadal i l'extraordinari no ha arribat encara. Abans d'acabar el mes, però, Intendència ens comunica que podem anar a cercar-lo: tenim vi, rom, pastes seques i cigarrets. Fem la distribució de tot i trobem que manquen lots. Què fer? L'Intendent no ha rebut la nota dels nous ingressats a files i dóna només allò que correspon segons les llistes oficials. Entre els oficials i responsables de la Unitat convenim que cal sacrificar-nos per tal que la tropa tingui allò que li pertany. Així, doncs, nosaltres, sis o set, ens quedem sense vi, ni rom, ni pastes, ni cigarrets. Alguns saben del nostre sacrifici, la majoria l'ignoren. Uns i altres, però, viuen unes hores de felicitat, i això fa que els responsables també estiguem contents.

Diari d'un exiliat. Fets viscuts (1936-1945), 

Ramon Moral i Querol 

(Biblioteca Serra d'Or, desembre de 1979)