diumenge, 29 de desembre de 2013

29 de desembre de 1938.

El president Lluís Companys s'ha refet i aquesta nit ha pogut pronunciar per ràdio la seva anunciada al·locució, amb la qual queden clausurats els actes del cinquè aniversari de la mort de Francesc Macià. El parlament del senyor Companys ha estat molt emotiu.
Després de destacar les virtuts humanes i polítiques de Macià, l'orador ha dit que "Catalunya no ha fet res per produir la tragèdia que passeja els seus estralls pel territori de la Península". Ha destacat el respecte per la llibertat i el dret que senten els catalans i s'ha fet solidari amb les recents paraules de generositat del doctor Negrín. "Catalunya -ha afegit- té a orgull sostenir en primera línia el pes de la guerra de la independència espanyola contra la invasió estrangera."
Per això, ha dit, no és moment d'arguments ni de raons, no és hora de parlar sinó de sentir. En aquest moment, pujant el to de veu, ha dit: "M'adreço al meu poble, soldats catalans, escolteu." I ha anat desgranant les raons per les quals el poble i els soldats han de combatre: per l'ànima d'un poble, que és present a cada pam de terreny, per la terra, "ubèrrima, fecunda i florida", per la història, la cultura i el dret, per les dones de Catalunya, "la teva mare, les teves germanes, o les tendres filles, nines dels teus ulls, que són exemple d'honestedat i de gentilesa (...). No us ho deixeu prendre, catalans, que teniu l'arma al puny".
S'ha dirigit després als catalans de la rereguarda, a qui ha demanat que mantinguin alta la moral, davant dels nous sacrificis que la guerra ha d'exigir. "No volíem la guerra, però ens l'han portada i l'aguantem i la volem guanyar i la guanyarem!" Companys ha plantejat el que representaria la derrota per a la cultura, per a la llengua, "per a la nostra ànima" i ha formulat aquesta dramàtica pregunta: "Podries potser viure lluny de la terra meravellosa on has tingut la sort de néixer?" I ha recitat aleshores els coneguts versos de L'emigrant: "Dolça Catalunya, pàtria del meu cor / qui de tu s'allunya, d'enyorança es mor." I ha continuat: "Volem ésser aquí. I la defensarem per a nosaltres. Volem viure aquí, i que quan l'hora arribi, la terra catalana guardi les nostres cendres i ens canti la cançó del repòs etern. Defensem la vida i defensem la mort. Per Catalunya i per la República. Davant la nostra consciència i el món sencer. Per la Llibertat!"
Durant l'al·locució radiada, s'ha notat sovint que el president Companys sentia l'emoció que tractava d'infondre als oients.
Al matí, el president de la Generalitat ha presidit la reunió del Consell Executiu, que ha estudiat els pressupostos per a 1939. Es vol que no sigui un any d'improvisacions. Han assistit tots els consellers, tret del senyor Vidiella, que és absent.


Diari de la caiguda de Catalunya,
Josep Pernau (Edicions B, 1989).
(Un relat periodístic dels últims 49 dies
de la Catalunya republicana)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada