31 de desembre de 1938.

A la nit, a casa, he sentit que algú em deia: “És l’any que s’acaba, és l’any que comença”. Un any molt diferent de tots els altres i ben segur que ho serà dels que vindran, si visc. No penso en la mort, tot i que noto que no estic al punt, que estic cansat, dèbil, que en mi tot vol un esforç. Deu ser el romanticisme, amb la mala alimentació i el patiment per tot.

Dies de memòria 1938-1940: 

diari d'un mestre adolescent, Joan Triadú

(Edicions Proa, 2001)