dilluns, 30 de desembre de 2013

L'ofensiva contra Catalunya

Fou precisament en aquells dies que varen fer-me una proposició que, en altres circumstàncies potser hauria pogut canviar el curs immediat de la meva vida. Una tarda, ja a darrera hora, va cridar-me per telèfon Álvarez del Vayo, el ministre d'Estat, dient-me si podia anar-lo a veure l'endemà al matí. Així ho vaig fer, i en una entrevista cordial m'oferí el càrrec d'ambaixador de la República a Rússia. En demanar-li les raons de l'oferiment, per tan inesperat, va dir-me que el Govern creia necessari enviar un ambaixador a Moscou, i em deixà entendre que no estaven prou contents de la política soviètica envers la República, un xic vacil·lant i confusa, la qual desitjaven que fos clarificada. Per altra banda, en fer aquest pas, i amb l'objecte que les democràcies occidentals no li donessin una significació que no tenia, era necessari que la persona designada fos un demòcrata convençut i un liberal provat com jo ho era. I acabà dient que Negrín i Azaña l'acompanyaven en el seu prec que jo acceptés el càrrec. La proposició m'agafà per sorpresa, i després d'agrair-li el senyal de confiança que representava, li vaig dir que naturalment no podia contestar tot d'una, que havia de pensar-hi i consultar amb el President de la Generalitat i els companys del Consell.
(...)
En altres circumstàncies la proposició hauria estat temptadora. Personalment m'atreia. El mes d'estada a Rússia, set anys enrera, em deixà un gran desig de conèixer més a fons aquella experiència política, econòmica i social. Però allò que en una altra avinentesa m'hauria fet tanta il·lusió, arribava en el pitjor moment, quan s'havia iniciat l'ofensiva contra Catalunya. Com acceptar-la? Jo prou em deia a mi mateix que fins des del caire de la nostra guerra, hi havia raons que ho aconsellaven. La mateixa situació crítica de la guerra feia més obligada una política clara, definida i de real ajut per part de Rússia. Però en aquell moment! I de sobte, en un parell de dies la situació militar empitjorà. I el desenlaç de la guerra es veia venir acceleradament. I no hi vaig pensar més.

La guerra 1936-1939. Memòries
(Editorial Pòrtic, 1986)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada