divendres, 20 de desembre de 2013

Ratafia

Feia gràcia i goig la foto que publicava dilluns aquest diari: la iaia Maria, de Cardedeu, al centre de la imatge, sostenint i mostrant una ampolla, talment un sant grial, de ratafia. La iaia Maria semblava revelar algun misteri màgic al voltant d’aquella ratafia. Possiblement com a colofó d’un dissabte bastit a honor i glòria d’aquest licor: concurs de ratafies casolanes i de plats cuinats amb ratafia, parades, tallers i actuacions sota l’ànim i empara de la ratafia i del Tarambana. Deia la notícia que gràcies a la iaia Maria tota una colla de Cardedeu es “va enamorar” –deien enamorar i no amorrar– d’aquest licor. Del món que evoca aquest licor, que deu ser com el misteri màgic que desprenia aquella foto signada per la Griselda: la iaia Maria al mig, explicant alguna facècia, i la resta de dones, escoltant-la, observant l’etiqueta, una de jove somrient amb una espurna als ulls. Quan era petita veia allò de “beguda espirituosa” a l’etiqueta de la ratafia revellida de casa i pensava que duia algun esperit insospitat a dins. Alguna cosa màgica hi deu haver. Alguna cosa deu estar passant: la ratafia a Cardedeu, el ratatònic a la Garriga, la mongeta del ganxet, del carall, els productes de Palou, de Llerona, de Gallecs... La cosa va de la iaia Maria a la Lourdes, que ha reengegat l’activitat de pagès a Can Pep Julià de Palou. Aixequeu el cap, mireu al voltant, feu un traguinyoli, preneu –pagant– i mengeu-ne tots... Una mica d’amunt els cors és necessari.


(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 22 de novembre del 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada