11 de gener de 1939.

Un dels pocs que presencien l'entrada [a Montblanc] és Pere Armengol Boada, un evadit de l'Ebre, des d'on va arribar després d'una caminada d'una setmana. No li agrada la paraula desertor, perquè diu que no es pot considerar deserció abandonar una lluita que està perduda. No ho creuen així els oficials de Líster que han trobat 11 soldats emboscats, prop d'aquí, al mas del Paella, als quals, després de fer-los cavar la seva fossa, al peu d'un arbre, els han afusellat. Els veïns descobriran les tombes quan la mula de l'amo de la finca es resisteixi a ser lligada a l'arbre, tal com sempre havia fet.

(...)

Avui s'han ocupat també les poblacions de Bellpuig, Mafet, Solivella, Gratallops i Mora la Nova. Només dos veïns quedaven a Mora, el Minguet de Carpio i la seva muller, dos ancians sense fills, als quals els comissaris no van aconseguir desallotjar de casa seva els dies de l'evacuació forçosa, l'abril de l'any passat. No hi ha ningú més al poble. Per això, a altra gent de Mora la Nova, com ara Francesc Font, els haurem de trobar lluny de casa, com a refugiats. El Minguet de Carpio, pel que es veu, es va plantar davant dels comissaris i els va dir: "Ja ens podeu matar, si voleu, però de casa no ens fotreu fora." No hi ha comissari que resisteixi la tossudesa d'un vell i menys de dos, si són marit i muller. Han estat els únics testimonis de l'entrada de les tropes franquistes, que es pot dir que quasi han passat de llarg pel poble, perquè els soldats de l'altre bàndol són a bastants quilòmetres.

Diari de la caiguda de Catalunya, 

Josep Pernau (Edicions B, 1989). 

(Un relat periodístic dels últims 49 dies 

de la Catalunya republicana)