- Es mobilitza tots els homes dels reemplaçaments següents: 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920 i 1921. Els tres últims hauran d'incorporar-se immediatament. Els altres, quan es determini, Atès que ha començat l'entrada a files de la quinta de 1941, en aquests moments ja hi ha 28 reemplaçaments mobilitzats.
- Tots els ciutadans útils fins als 50 anys quedaran a disposició de la Inspecció General d'Enginyers per a la construcció de fortificacions. Es revisarà la situació de tot el personal de rereguarda.
- Els inútils de guerra hauran de presentar-se als centres de recluta.
- Es dissolen els batallons actuals d'Obres i Fortificacions i tot el personal s'envia al front.
- Els funcionaris públics queden mobilitzats per ser destinats a funcions per a les quals siguin aptes.
- Es mobilitza les dones per als treballs que exigeixi la guerra.
- Es militaritzaran totes les indústries de guerra i d'aprovisionament.
(...)
Els qui escolten les emissions de ràdio de l'altre bàndol saben per on van els trets. Els que només disposen dels comunicats de guerra republicans també tenen una idea bastant aproximada, ja que només s'hi parla de resistència en sectors cada cop més endinsats a Catalunya. Per això, la majoria d'aquests quarantins cridats a lluitar, aquest matí del dia 12 de gener, busquen un lloc per amagar-se, per escapar de la incorporació.
(...)
Els de Tarragona no necessiten la ràdio ni els comunicats de guerra. Des de casa seva senten les canonades i per la carretera de València han vist circular aquesta matinada passada la columna de les tropes que es retiren de l'Ebre. Ni tant sols s'han quedat a Tarragona per intentar una resistència desesperada. S'han apostat al nord del riu Gaià. Aquesta tarda han passat els últims soldats. Són els que han volat tots els ponts que, des de Tortosa, s'han anat trobant pel camí.
(...)
De nord a sud, avui han caigut les poblacions de Collfred, les Puelles, Agramunt, Puigvert d'Agramunt, Preixana, la Guàrdia d'Urgell, Barberà de la Conca, Prenafeta, Falset, Marçà, Forès, Bellmunt del Priorat, el Masroig, Darmós, Rasquera, Tivissa i Ginestar d'Ebre.
(...)
L'atenció política està posada a Roma, on han començat les converses entre Chamberlain i Mussolini. No s'entreveu cap resultat i caldrà esperar a demà, segon i últim dia de reunions. Fins ara, cada part s'ha limitat a expressar els seus punts de vista sobre la situació al Mediterrani.
La guerra d'Espanya té un escenari bèl·lic i un altre de diplomàtic, en una Europa convulsionada, amb dos blocs ben definits: el democràtic i el totalitari. A dues Espanyes enfrontades es corresponen dues Europees ideològicament ben definides. Per això ahir es va veure tan concorreguda la conferència pronunciada pel president de la Institució de les Lletres Catalanes, senyor Pous i Pagès, a l'acte d'obertura del curs de l'Ateneu Barcelonès, sobre el tema La situació internacional, la guerra espanyola i la política de la República. L'acte va estar presidit pel conseller de Justícia, senyor Bosch i Gimpera.
Per al conferenciant, la guerra d'Espanya es juga en un context internacional que comença a ser favorable, un cop que s'ha pres consciència a Europa de la claudicació de Munic, davant de l'eix Hitler-Mussolini. La guerra ha de continuar però només fins al moment just, ni un moment més. "El problema espanyol és d'ordre internacional i és en un pla internacional que serà resolt a favor nostre!"
Diari de la caiguda de Catalunya,
Josep Pernau (Edicions B, 1989).
(Un relat periodístic dels últims 49 dies
de la Catalunya republicana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada