diumenge, 12 de gener de 2014

Barcelona, 12 de gener de 1939

Conferència d'en Pous. Llegida. El local de l'Ateneu, força ple. L'interès, fluctuant. A vegades coses puerils per a ésser dites amb l'enemic a les portes. El moment culminant, quan ha demanat als comunistes i als anarquistes que es retiressin del govern. En acabar, un llarg aplaudiment. En Pous s'ha assegut i l'ha escoltat, emocionat i pàl·lid.
Veient entre el públic moltes cares conegudes, he hagut de repetir la constatació que, aquests darrers temps, la gent s'ha refet una mica. En Pau Vila, en Maseres, per exemple. I és que mengen més.
En els antics mossos de l'Ateneu es notava una satisfacció: de veure tants antics ateneistes i la impressió de la tornada a la normalitat.
He sortit amb en Bosch i Gimpera i en Riba. Al·lusió a en Companys i a la seva dèria per les caramboles. A pròposit, en Bosch ha explicat coses de l'anada a Anglaterra. En Companys l'havia cridat: creia que calia que ell anés a Londres i en Pi a París. Van tenir una reunió amb l'Sbert i en Terradelles. En Companys va dir moltes vaguetats, amb molts moviments de braços i treta de mocador. Durant el sopar, hom va explicar anècdotes. I, quan en finir el sopar, pensaven que continuaria la reunió per a precisar els extrems de la missió d'en Bosch i en Pi, el president va proposar una partida de caramboles. Van insinuar-li si no convindria parlar una mica més de la qüestió.
- Com vulgueu. Però em sembla que no hi ha necessitat. Tots estem d'acord. 
Etcètera. I van posar-se a jugar.
(...)
En acabar he dit a en Riba:
- Recordes un conte de Daudet que es titula La partie de billard? Allí es tracta d'un general que està jugant al billar, mentre té lloc un combat.
Com que demà al matí tinc classe i no sabria com baixar, he restat a la pensió. En arribar-hi, m'han donat la notícia de l'ordre de mobilització general. 
Abans de posar-me a dormir, per a més tranquil·litat, he mirat la nit. Esperava trobar-hi una nuvolada densa. Però el cel s'ha aclarit i fa una nit diàfana. Temo una nit de bombardeig.


Al llarg de la meva vida, Ferran Soldevila (Edicions 62, 1970)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada