dimecres, 15 de gener del 2014

15 de gener de 1939

S'ha ocupat Tarragona i en mans franquistes han caigut, a més, unes 80 localitats. [Entre aquestes, Reus, Tàrrega, Anglesola, Bellfort, Conill, Riudovelles, l'Aranyó, la Cardosa, Torreblanca, Perafort, els Pallaresos, el Morell, la Selva del Camp, les Borges del Camp, Riudoms, Vilaseca, Cambrils, Cornudella dde Montsant, l'Argentera, Botarell, Montbrió del Camp, Vilanova d'Escornalbou, Mont-roig del Camp, Colldejou i Sant Martí de Maldà]. 


(...)

S'ha registrat un mínim avançament al nord d'Artesa de Segre (...), en un front estabilitzat des de fa molts dies; s'ha ocupat pràcticament tot l'Urgell i s'ha entrat a la Segarra, on les tropes han arribat fins als encontorns de Cervera (...); s'ha completat l'ocupació del Priorat (...) i, camí de Tarragonan i Reus, han caigut nombroses poblacions de l'Alt i Baix Camp, i del Tarragonès.

(...)

La jornada era previsible aquest matí a Barcelona on, més que amb titulars, els diaris apareixien amb crits de combat: "Catalans! La Pàtria està en perill i ningú no pot regatejar-li el seu esforç." Així s'obria La Publicitat que al peu de l'última pàgina escrivia: "Fa dos anys i mig que diem 'No passaran'. És hora que els catalans duguem a la realitat aquesta frase."

(...)

Tarragona semblava avui abandonada. Entre les 2 i les 3 de la matinada s'han retirat les autoritats civils i militars republicanes, camí de Barcelona. La ciutat, aquests últims mesos, s'ha vist castigada per 144 bombardejos. Per això ahir, quan va passar el pregoner anunciant l'ordre d'evacuació i l'avís que a les 12 de la nit deixarien de sonar les alarmes antiaèries, els escassos veïns que quedaven a la ciutat se'n van anar al refugi a passar la nit.
(...)
A Reus, com a Tarragona, l'entrada de les tropes ha estat relativament tranquil·la. (...) Aquesta nit, la ciutat, igual que Tarragona, és a les fosques per la falta de fluid elèctric.

(...)

El general Prim, líder liberal, apareix avui en el seu monument de Reus com a cabdill carlista. Un soldat requetè ha fet la gracieta de col·locar-li una bandera bicolor a la mà que abans brandia l'espasa, a més de guarnir-li el cap amb una boina roja. D'aquesta manera, Prim no aixeca el puny, tal com ho ha fet durant tota la guerra, d'ençà que li van treure l'espasa.

Diari de la caiguda de Catalunya
Josep Pernau (Edicions B, 1989). 
(Un relat periodístic dels últims 49 dies 
de la Catalunya republicana)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada