divendres, 17 de gener de 2014

17 de gener de 1939.

Contemplo, a la plaça de la Corona, el pas de la caravana de gent, en carros i camions evacuats de la guerra. En un cantó de la plaça hi ha el cos d’un gran avió de combat que s’ha quedat aquí. No costa gaire de pressentir que s’acaben els dies d’estar a Granollers, de ser mestre de la Generalitat. I de la Generalitat. A Lleida ja van derogar l’Estatut i ja ocupen mig Catalunya. Si almenys Barcelona aguantés, com el 1714! Si no, pobra Catalunya! Però recordo que a les excursions cantàvem: “Quan la terra sigui morta / i no hi quedi ni un ser un ser viu / Catalunya encara forta / alçarà el seu front altiu.” Aplicàvem a Catalunya la “muntanya” venerada. Ja ho diu Verdaguer del Canigó.
diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada