(...)
M'encongeix la inquietud d'haver d'abandonar, probablement, aquesta dolçor domèstica, la meva gent, els llibres, la cambra -tot aquest tresor que tanquen les parets de casa i que no valorem prou en el viure quotidià.
(...)
Qui sap quin renou bèl·lic o quina freda sol·litud m'espera d'ací a pocs dies? Vivim, realment, dies crucials.
El vel de maia.
Dietari de la guerra civil (1936-1939),
(Edicions Destino, 19754)
Escrit des de Viladrau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada