dilluns, 20 de gener de 2014

20 de gener de 1939.

El mateix dia 20, Lluís Companys pronuncià un discurs que, més que obeir a la seva pròpia iniciativa, va ser sol·licitat pel president del Consell de Ministres i ministre de Defensa Nacional, doctor Negrín.
"I era a vigílies de caure Barcelona -explica Josep Maria Poblet a Vida i mort de Lluís Companys- que Negrín -a bona hora!- li va demanar que parlés al poble de Catalunya. Companys, tant a repèl com es vulgui, ho va fer. I diem a repèl perquè fins aquell moment crucial i de feia temps, com hem pogut veure, l'havien deixat al marge dels esdeveniments tant polítics com militars".
(...)
"Catalans! -deia [Companys] en un determinat moment-: Tot el que significa i vol i ha estat i pot ser Catalunya, tot, demana de nosaltres el sacrifici sense mesura. Tot el que feu i doneu en dolor i en sang és en defensa de la nostra terra estimada. Penso en el sentiment del meu poble i en tots els racons on es confonen les seves inquietuds. Ho tinc en compte i torno a dir-vos que la dignitat, la conveniència, i les possibilitats i les esperances, els fets com són, ens obliguen a multiplicar els recursos i les energies per tal que cada arbre, cada planta, cada racó i tots els pits i braços de Catalunya es converteixin en una fortalesa vivent on s'estavelli la força dels invasors."

La batalla de l'Ebre 
i La caiguda de Barcelona
(Pagès Editors, 1999)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada