dimecres, 22 de gener de 2014

22 de gener de 1939.

Prou en faig, d'esforços, per sostreure el meu esperit a l'obsessió d'aquest darrer acte de la gran tragèdia de Catalunya! Tot és en va: des que començà l'ofensiva nacionalista l'avantvetlla de Nadal, no puc pensar en res més. Els diaris, la ràdio, i les notícies que m'arriben de mil conductes diversos, alimenten i exciten alhora el meu frenesí de saber. I si les noves de l'avanç nacional em plauen, en quant signifiquen posar un terme a la tragèdia que començà el 19 de juliol del 1936, el que és i el que endevino de tots els estralls que assolen la meva terra em deixa consternat. 
Hom no comprèn aquesta follia dels dirigents rojos mantenint una lluita que no pot tenir més resultat que augmentar les destruccions de riqueses i de vides humanes, sense que això pugui canviar el resultat de la lluita.
(...)
Al deixar ciutats i viles se n'emporten tot el que és transportable per tal de deixar la misèria i la desolació darrera d'ells. I saben que ho tindran d'abandonar! És que pensen destruir-ho per a deixar la seva pàtria desfeta i arruïnada, sense tresors del passat, ni mitjans de vida per al present? La seva pàtria!
(...)
Els nacionals, sense necessitat, sense eficàcia, bombardegen cada dia Barcelona i altres ciutats catalanes, destruint edificis i vides innocents. I dic que ho fan sense eficàcia perquè aquells que volen terroritzar per tal que es rendeixin, vivien en el terror i en la fam ja fa molts mesos i no pensen més que en la rendició...
(...)
Jo desitjo que aquest darrer acte de la tragèdia s'acabi aviat, amb tot i pensar que l'acabament pot significar la destrucció del patrimoni artístic i històric, que recordaven la pàtria d'ahir, i les màquines i els instruments de treball, que podrien preparar la pàtria de demà.
Però malgrat aquesta terrible amenaça -que el decurs dels dies no farà més que intensificar- jo desitjo que vingui el final, com més aviat millor, per a posar un terme als terribles dolors materials dels catalans que són allí i dels sofriments i angúnies morals del que en som fora.


Meditacions.
Dietari (1936-1940)
(Editorial Alpha)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada