divendres, 24 de gener de 2014

24 de gener de 1939.

A tres quarts de dues de la tarda han bombardejat Granollers. Érem al refugi del pati de l’institut. Les bombes queien molt a prop, xiulaven esgarrifosament i tot tremolava. Al matí, aviat, he anat a l’escola per darrera vegada. M’he emportat tot el que hi havia, que pogués utilitzar-ho l’enemic, a la meva aula. Dia clar, amb un estrany silenci. Només se sent al fons de tot la remor de la corrua de fugitius a la carretera. He arrencat, amb el cor trencat, tot el que hi havia a les parets, fet pels nens i m’he entretingut a estripar molts papers. M’he endut el Diccionari Salvat Català en un volum que vàrem comprar entre tots per noranta-nou pessetes republicanes. Sempre tindré aquest llibre com a penyora de la col·laboració entre els alumnes i jo per al treball en català. He donat una darrera mirada a un lloc en què he estat molt feliç. Demà voldria anar a casa. Però ara mateix se sent el canoneig i les alarmes són gairebé contínues. Hem quedat que ens estarem tota la nit al refugi. He anat un moment a dir adéu als srs. Montaña, que m’han obert la porta perquè era jo. Avui deurà ser el darrer dia d’estada a Granollers. A reveure.
diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada