(...)
El general Modesto [general republicà] ha anat a la seu de l'Estat Major Central, coneguda com Casa Roja, on tingué el seu despatx el general Vicente Rojo. Ara ja no hi és i no hi queda gairebé ningú. Se n'ha anat cap a Girona. Modesto ha trobat el general Hernández Saravia, cap del Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental, que espera el coronel José Brandaris, cap fins ara de les tropes de Menorca, que s'ha d'encarregar de la defensa de Barcelona. Han parlat estona i, en acomiadar-se, Modesto ha preguntat si el seu cap li havia de manar alguna cosa, i no ha tingut altra resposta que la que compleixi les ordres de Rojo. El "cronista" ha pogut saber que el general Hernández Saravia serà destituït i alguna cosa de la maquinació deu intuir també l'interessat, si hem de jutjar per la seva resposta.
Modesto ha anat avui a la seu del PCE. Allà s'ha trobat amb els seus camarades Vicente Uribe, Antonio Mije, Santiago Carrillo i algú més. Continuen parlant de resistir, però els arxius es van carregant als camions.
Després ha tornat a la Casa Roja. El panorama que hi ha trobat era desolador. No hi quedava ningú. Les portes i finestres eren obertes. Els telèfons sonaven ininterrompudamente, sense que hi hagués ningú per contestar-los.
(...)
Aquesta nit, molts soldats barcelonins, absents de la ciutat des de fa mesos, dormiran a casa, a la d'un parent o d'un amic, el que més aprecien els soldats són els llençols nets. És el cas dels germans Jaume i Josep Coca, infant i artiller, que es quedaran a casa de la promesa d'un dels dos, al carrer Entença. Són de Sant Boi on, per diferents camins, coincidiren fa dos dies.
(...)
Tota mena de signe d'autoritat ha desaparegut al carrer. La població està afamada i sap que a Barcelona hi ha molts aliments acumulats. Es guardaven per a un possible setge. Avui és el dia propici per assaltar els magatzems. No hi ha guàrdies i si en queda algun és possible que s'hagi afegit al saqueig. Josepa Sardà viu al carrer Moravos, per sobre la Gran Via, cap a la plaça d'Espanya. És una refugiada a la seva pròpia ciutat. Ha anat a parar allà, amb el seu marit i les seves filles, perquè la casa on vivien, a la fàbrica de can Palou, allà prop, quedà destruïda per un bombardeig, el dia de Sant Jaume de 1937. (...) El marit, Alexandre Llop, que és de la quinta del 42, s'incorporà a l'exèrcit ara fa dotze dies i fa la guerra per la zona de Vic.
Avui, han vist passar gent amb sacs de cigrons, de mongetes, de sucre, caixes de pots de llet condensada i de carn soviètica. Pel barri ha corregut la veu i han anat també fins als magatzems Magòria. Han arribat una mica tard. Però del que quedava escampat per terra han pogut omplir dues grans bosses de llegums. Diuen que fa una estona la gent es carregava un sac a l'esquena, que uns altres li rebentaven amb un ganivet i que, amb el que en queia, s'omplien una bossa. (...) Hi ha hagut baralles i diuen que ha mort un home.
(...)
La proximitat de les tropes d'ocupació a Barcelona és la notícia del dia, però comencen a ser importants les avançades que es produeixen al nord. Avui s'han ocupat les poblacions de Lladurs, Montpolt, Oliana, Boixols, Cardona, Clariana, Llovera del Solonès i Freixenet, a més de Rubí, Castellbisbal, Santpedor, Olesa de Montserrat, Viladecavalls, El Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just, Esplugues, Sant Joan Despí, Cornellà i l'Hospitalet. El front que s'obrí a Extremadura i Andalusia per alleujar la situació a Catalunya s'ha enfonsat completament.
Aquesta nit, el president de la República s'ha instal·lat a Peralada. El xofer desconeixia el camí i a la sortida de Figueres ha hagut de preguntar, prova d'improvisació que ha posat de mal humor el senyor Azaña. Al castell l'han rebut el doctor Negrín, el senyor Giral i els custodis dels quadres del Museu del Prado. El president, que ha rebut les males notícies del dia, ha tingut la compensació de poder contemplar la col·lecció de quadres de Vicente López que hi ha al castell i ha comentat la qualitat del retrat del pretendent Carles i d'un altre d'un frare, del qual el seu cunyat, Cipriano Rivas Cherif, ha dit que té cara de facció energumènic.
Diari de la caiguda de Catalunya,
Josep Pernau (Edicions B, 1989).
(Un relat periodístic dels últims 49 dies
de la Catalunya republicana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada