dilluns, 27 de gener de 2014

27 de gener de 1939. Els darrers dies de la Catalunya republicana.

És més de mijta nit quan arribem a Cantallops. Fins a aquest poble el viatge ha estat feliç. Però la darrera part, o sia el trajecte que va del poble a la masia on hem d'allotjar-nos, presenta dificultats que no havien estat previstes. Som aturats per carrabiners, que en saber qui som i on anem, ens adverteixen que l'autocar no podrà arribar fins a la masia, perquè el camí que hi porta és un camí de carro, sovint enclotat, per on passen els cotxes petits, però no pas els grossos. I la masia és cinc quarts lluny.

(...)

Som al mas Bell-lloc. Decepció, de primer antuvi. Es un vell castell desmarxat, ruïnós. Tot seguit notem que hi fa molt de fred. Mentre caminàvem, l'exercici de la marxa atenuava la cruesa de la temperatura. El fred dels interiors és el més difícil de resistir.

(...)

M'he quedat, amb la meva família, a l'ampla estança que serveix d'entrada a la masia. Som ací unes dotze persones entre petites i grans. Al mig hi ha una taula, al voltant unes quantes cadires i al fons una llar.

(...)

El grup es desfà sense decidir res, però poc després ve a trobar-me la meva filla amb posat d'alarma:
- Estic esveradíssima -em diu-; parlen d'anar a França avui mateix, a peu i per la muntanya.
Per què tanta pressa, aquests companys? Tan imminent és el perill?

(...)

Trobo que el pla dels meus companys és temerari i procuro dissuadir-los. A aquest efecte presento una contraposició: proposo que alguns de nosaltres anem a Agullana, que no és pas molt lluny, per tal de veure'ns amb el grup d'escriptors que hi ha instal·lats i saber quins plans i quines possibilitats tenen.
Acceptada la meva idea. Soler i Pla i jo sortim a peu cap a Cantallops, on hem de trobar un cotxe que ens durà a Agullana. El doctor Soler, amb el seu bastó, el seu barret d'ales amples i aquella capa valona, sembla un pelegrí. 

Els darrers dies de la Catalunya republicana. 
Memòries sobre l'èxode català
Antoni Rovira i Virgili (Proa, 1999). 
Primera edició, Buenos Aires, 1940.
Ara reeditat per Acontravent
a través d'una campanya de mecenatge. 
Més informació, imatges i textos en aquest blog

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada