- ...o millor encara: proveu d'ocultar-los sota els arbres. Que no veieu que així parel dues galtes?
Pujà la graonada que donava a l'entrada del mas, considerà la gent que veia dins, la que hi havia a fora.
- Serem massa boques a menjar i massa a fer nosa -va dir-. Les dones, les criatures, els que passen dels cinquanta anys, que surtin demà mateix cap a Perpinyà. Hi tenim oberta una oficina.
Memòries (1905-1940),
(L'Avenç, 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada