Estic quelcom més animat. Tinc a la butxaca el passi per anar a Barcelona. No sé com hi aniré, si a peu o amb un camió, però estic disposat a anar-hi. Vull anar a reunir-me amb els meus. Granollers curull de soldats de totes menes, amb els sorolls del front encara proper i l’olor de cremat dels seus edificis, mentre molta gent segueix saquejant, se’m fa impossible per viure-hi. L’escola ha estat convertida en hospital militar. Adéu, palau de la meva experiència! Adéu tot, i vejam si demà escric des de casa.
diari d'un mestre adolescent,
(Edicions Proa, 2001)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada