divendres, 31 de gener de 2014

31 de gener de 1939.

Alegria! Ja sóc a casa. Quin dia! He sortit a peu de Granollers. La bona família, molt preocupats, no volien que marxés. Primer he anat fins a Mollet, amb la maleta petita, amb el més indispensable: roba per dormir si m’havia de quedar pel camí i aquest dietari. Tota l’estona passaven soldats a peu amunt, castellans i moros, però no m’han dit res. No he trobat cap camió fins a Mollet, un que m’ha portat fins a Montcada amb altra gent, i d’allà he continuat cap a casa. La mare plorava, i el pare, pàl·lid, tremolava. No els ha passat res, però han patit molt per mi. També per la família, els de Ribes, sobretot. Van veure com la gent saquejava la caserna d’aviació a l’altre costat del carreró, a l’edifici del col·legi de monges on jo havia anat de petit. No parlem gaire de res. Tenen por. He vist que m’han llençat diaris i revistes, sobretot el setmanari Meridià, que jo guardava. Altres coses no les han trobat o no han tingut temps. Comença a haver-hi menjar. Aquí els moros també paren la tenda a terra i venen llaunes de conserves. Però ara la mare diu que no tenim diners per comprar-ho. Els sous del despatx i de la fàbrica han tornat enrere. Misèria i por. Però estem junts, encara que no sapiguem què dir.


diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada