Adolfo, el petit Adolfo Marsillach, que viu a l'avinguda Mistral, no rebrà avui cap joguina. El regal de Reis o de la Festa del Nen serà l'amarg article del seu pare. No és un mal obsequi per a un vailet afeccionat a la lectura, que devora la biblioteca paterna. Com a mínim és entranyable. Millor que la tosca imitació d'un fusell de fusta, que reben els nens dels dos bàndols. A tot arreu, les joguines són espantosament lletges. L'antiga indústria de la joguina, on n'hi va haver, no està per exquisiteses, si no ha estat transformada.
(...)
L'ofensiva franquista ha prosseguit i avui s'han ocupat les poblacions del Vilosell, la Pobla de Cèrvoles i Vinaixa. En aquesta població ha funcionat una peça d'artilleria de calibre gruixut i de molt abast, que pot classificar-se de singular. El canó ha sembrat el terror a la zona ocupada de Lleida.
(...)
Negrín ha despatxat amb Azaña a Pedralbes i li ha dit que la situació de Catalunya va regular, millor fins i tot del que es pensava, que la pèrdua de territori no és tan greu (...). Negrín deu creure que el president de la República baixa de l'hort. Les notícies que té Azaña, per mitjà del general Hernández Saravia, que va ser el seu secretari, no coincideixen amb les de Negrín.
Diari de la caiguda de Catalunya,
Josep Pernau (Edicions B, 1989).
(Un relat periodístic dels últims 49 dies
de la Catalunya republicana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada