dilluns, 6 de gener de 2014

6 de gener de 1939

Avui és el dia de Reis en un bàndol i se celebra la Festa del Nen a l'altre. Però també a l'Espanya republicana es parla de Reis, com a mínim en alguns diaris. Luis Marsillach, que firma amb el seu segon cognom, Luis Burbano, aquest matí publica a La Vanguardia una carta dirigida al seu fill Adolfo, que titula "Ofrenda paternal en Día de Reyes". El periodista escriu: "Los príncipes del ensueño no vinieron esa noche, hijo. Les ahuyentó el horror de esas jornadas de sangre. Son los cuatro jinetes del Apocalipsis, que cabalgan hoy por las tierras de España. Herodes ronda la cuna del niñi Dios. Éste no recibirá el homenaje fastuoso de los monarcas reales, ni la ofrenda humilde de los pastorcillos. Es Roma, la Roma imperialista, despótica y pagana, la que graba su signo. Caerán miles de niños inmolados a la sed del dominio de la Roma imperial."
Adolfo, el petit Adolfo Marsillach, que viu a l'avinguda Mistral, no rebrà avui cap joguina. El regal de Reis o de la Festa del Nen serà l'amarg article del seu pare. No és un mal obsequi per a un vailet afeccionat a la lectura, que devora la biblioteca paterna. Com a mínim és entranyable. Millor que la tosca imitació d'un fusell de fusta, que reben els nens dels dos bàndols. A tot arreu, les joguines són espantosament lletges. L'antiga indústria de la joguina, on n'hi va haver, no està per exquisiteses, si no ha estat transformada.
(...)
L'ofensiva franquista ha prosseguit i avui s'han ocupat les poblacions del Vilosell, la Pobla de Cèrvoles i Vinaixa. En aquesta població ha funcionat una peça d'artilleria de calibre gruixut i de molt abast, que pot classificar-se de singular. El canó ha sembrat el terror a la zona ocupada de Lleida.
(...)
Negrín ha despatxat amb Azaña a Pedralbes i li ha dit que la situació de Catalunya va regular, millor fins i tot del que es pensava, que la pèrdua de territori no és tan greu (...). Negrín deu creure que el president de la República baixa de l'hort. Les notícies que té Azaña, per mitjà del general Hernández Saravia, que va ser el seu secretari, no coincideixen amb les de Negrín.

Diari de la caiguda de Catalunya
Josep Pernau (Edicions B, 1989). 
(Un relat periodístic dels últims 49 dies 
de la Catalunya republicana)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada