He fet una cosa que temps ha volia fer: prendre el tramvia matinal. M'he llevat que justament clarejava. He sortit sense ni esmorzar. Així i tot, el tramvia s'ha aturat a la Diagonal -a les vuit en punt. M'ha tocat de baixar a peu fins a la pensió. Arriba la meva germana. Senyal d'alarma.
M'ocupo del visat del passaport. En Bosch m'envia el cotxe.
A la tarda llarga xerrada amb la meva germana. Diu que la mamà, després de rebre una carta meva en què li explicava com estic de bé, va restar tranquil·litzada. Diu que no pot sofrir la més petita objecció antirepublicana. Diu que diu: "Jo sóc boja, oi? Però, en aquesta casa tothom ho és."
Al llarg de la meva vida, Ferran Soldevila (Edicions 62, 1970)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada