dimarts, 7 de gener de 2014

7 de gener de 1939.

El dia 7 de gener del 39, el Comisariado general del Ejército de Tierra posà en circulació l'ordre de presentar-me immediatament al Batallón de Infantería del Ministerio de Defensa Nacional, "por encontrarse comprendido en la Agrupación primera de 'apto para servicios auxiliares'". La citació portava data del 7, però no arribà a les meves mans fins al cap d'uns quants dies. El meu company d'Institució, Joan Prats (Armand Obiols) també va rebre una citació semblant a la meva. Tinc una vaga idea del nostre primer diàleg: no crec que desbordés d'entusiasme. Sí, recordo, que després d'investigar on es trobava el vagarós Batallón de Infantería del Ministerio de Defensa Nacional, ens van informar que ocupava una caserna a Sant Andreu, però que tenint en compte que ja pertanyíem a "serveis auxiliars", aquella citació feia preveure que justament ens en rellevarien per tal d'incorporar-nos al servei actiu, és a dir, a files.
¿Quants dies devien faltar per a la caiguda de Barcelona, la tarda que l'Obiols i jo vam anar a presentar-nos d'acord amb la citació que havíem rebut? Pocs, molts pocs, poquíssims. Puc donar paraula que a la Caserna de Sant Andreu, no hi havia sentinella, ni un sol soldat a la sala de guàrdia, ningú al llarg de totes les dependències que vam recórrer. Ni un mul. A les parets d'un pati desert, pintats amb negre damunt la calç, inscripcions i símbols tenien una mena de despullament obscè, inútil.
- I ara, què fem?
- ¿Creus que hem vingut resignats a complir el nostre deure?
Ens vam separar convençuts que sí.
No sé si a conseqüència del cansament d'aquella tarda, de debilitat o de recruament de la meva úlcera, ho ignoro, mentre parlava per telèfon amb el meu germà per comunicar-li el resultat de la meva anada a Sant Andreu, vaig caure sense sentits a terra.
- Podria ser que fos a causa d'una hemorràgia interna, del cansament i l'estat nerviós d'aquesta tarda. El més probalble és que es degui a inanició -va dir el metge-. Estàs molt sec. Hauràs de fer llit una temporada.

Memòries (1905-1940),
Xavier Benguerel
(L'Avenç, 2008)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada