7 de gener de 1939.

Lleida, avui, ja no és una ciutat dividida. Els soldats republicans s'han replegat aquesta nit passada de les posicions que mantenien a la vora esquerra del riu i han iniciat el camí per la carretera de Barcelona cap endavant. Era l'única sortida que els quedava. La marxa, emparada en una espessa boira, ha estat tranquil·la, perquè els soldats franquistes no han advertit cap moviment a l'altre costat del riu. La situació ha esdevingut sospitosa aquest matí, quan ningú no ha respost als trets de la fuselleria.

(...)

Aquesta tarda, quan han quedat col·locats els dos pontons que enllacen les dues vores, els lleidetans d'un costat s'han trobat amb els de l'altre i s'han explicat les seves trifulgues. Els de la riba dreta han advertit els que eren a La Bordeta que procuressin no parlar en català en públic, perquè no està ben vist, i així ho recomana un gran rètol: "Si eres patriota, habla en español." Hi ha una inscripció immensa, descomunal, al llarg de la paret del Seminari, a Boters, que ningú no entén: "Ni bestias ni dioses, hombres."
Això de parlar en català cal tenir-ho ben present, perquè els parents han explicat que allà dalt, al castell, els soldats afusellaren la làpida de pedra on hi havia gravat el poema "Al campanar de Lleida", de Morera i Galícia, perquè estava escrit en català, igual que un rellotge, perquè les hores hi estaven marcades en xifres romanes, i diuen que el soldat encara afegí: "En la España de Franco las horas se escriben en español."
(...)
De Lleida, avui, no en diuen res els comunicats. Els franquistes ja la consideren una ciutat ocupada: "La primera ciudad catalana que tuvo la fortuna de quedar reconquistada para España", tal com escriuen a La Mañana. El comunicat republicà posà tot el seu èmfasi en l'ofensiva per Andalusia i afirma que ja són 600 els quilòmetres quadrats conquerits. Tot al contrari que el comunicat franquista, que amb prou feines parla del sud, i que destaca les ocupacions per Catalunya: avui han estat les poblacions de Donzell d'Urgell, les Ventoses, Montgai, Butsenit d'Urgell, Bellcaire d'Urgell i Ulldemolins. 

Diari de la caiguda de Catalunya, 

Josep Pernau (Edicions B, 1989). 

(Un relat periodístic dels últims 49 dies 

de la Catalunya republicana)