8 de gener de 1939

Endinsant-se a l'Urgell o seguint el Segre paral·lelament, s'han ocupat les poblacions de Padrell, Bellmunt d'Urgell, Castellserà, Boldú, el Poal, Termens els Arcs, Vilanova de la Barca i Alcoletge, i a més al sud, Albatàrrec. Des del sud de Ponts, l'únic sector en el qual no es produeixen avanços, fins a la seva confluència amb l'Ebre, les dues riberes del Segre són en mans franquistes. Però l'ocupació ha continuat, a més, per altres bandes: prop de les Borges Blanques, les tropes atacants han entrat a la Floresta i els Omellons; des de Vinaixa han arribat a Tarrés i Vimbodí, i més al sud s'han endinsat a Tarragona, Vallclara, Vilanova de Prades i Albarca.

A partir d'aquest moment, des del nord d'Artesa de Segre fins a l'Ebre, el front ja és únic. Forma un gran arc, en el qual la fletxa s'endevina dirigida a Barcelona. Des de Tremp, Balaguer, Lleida, Serós i l'Ebre, a Ascó, estan passant tropes ocupants i des d'aquells passos tenen les esquenes cobertes. (...)

Aquesta situació no s'adverteix a la premsa barcelonina, que continua pregonant grans avançaments pel sud. 

(...)

La premsa de Barcelona tracta d'infondre moral. Per això, avui, a La Vanguardia, es publica un breu article, titulat "Deontologia", signat per Melhiel, un pseudònim que només apareix en moments clau: "Quien estudie el semblante público y se asome a la psicología de la ciudad verá doquiera una tranquilidad que no había en marzo." L'articulista es refereix al sdies de l'ocupació de la franja oriental i sud de Catalunya.

Diari de la caiguda de Catalunya, 

Josep Pernau (Edicions B, 1989). 

(Un relat periodístic dels últims 49 dies 

de la Catalunya republicana)