Dies 25 i 26 de gener de 1939.

Aquests dos dies hem anat i vingut d'Olot a Montsolís procurant arreglar i organitzar no solament serveis, sinó també procurant endegar l'allau de persones que van afluint sobre aquesta ciutat. He vist Pi i Sunyer, amb el qual hem parlat llargament de la situació, també per fi hem trobat en Met Miravitlles, que ja ha arribat del viatge a París. A les vuit de la nit hem arribat a Figueres, on hi ha el Consell de Ministres amb els presidents Companys, Aguirre, i Martínez Barrio. Abans de començar han parlat diferents ministres que, com sempre, no sabien res de res, i esperen a Negrín a veure si els deia alguna cosa. Aquest Govern de la República trobo que els seus ministres fan la mateixa cara d'idiota que els governs que presidia en Dato o en García Prieto. Això que hi ha marxistes, anarquistes, etc.

Segons explicacions donades després pel President, aquest Consell acabà a les dues de la matinada, i la tònica general era de resistir, principalment per part d'Aguirre, Negrín i González Peña. Aquest primer feia massa sidral i masses ademans al senyor Negrín. A una intervenció de Méndez Aspe queixant-se de l'actitud de la rereguarda catalana, el President ha contestat dient que les paraueles indiscretes d'aquest senyor volia contestar-les ell. Fins avui havia callat perquè creia que no eren els moments de parlar de coses passades, però davant d'aquesta incorrecció devia dir que ja fa un any que havia previst el que està passant, que el resultat actual és degut a la política que l'actual Govern havia fet contra Catalunya, política que es preocupava més de combatre'ns a nosaltres que a Franco, etc, etc. Sembla, per altres impressions que després he tingut, que ha estat molt bé.

A la sortida de Girona i en una parada de gasolina hem trobat que també s'esperava a Vargas, president del Tribunal de Garanties, el qual ha coincidit amb nosaltres que l'actual Govern és una colla que no n'hi ha ni un capaç de dir res en veu alta davant dels comunistes el que pensa. Ha tingut paraules duríssimes per a tots. A més a més, ha informat que el 25 una comissió d'Izquierda Republicana visitaren Giral i li preguntaren sobre la situació, i feu el numantino, dient que la situació era greu però que no n'hi havia per desesperar-se, que el Marroc fou més difícil i es vencé. Al contradir-lo alguns membres de la comissió, s'indignà i els digué derrotistes i totalitaristes en voga i per boca de Negrín. Sortiren perplexos.

Crònica de la Guerra Civil a Catalunya.

[Capítol de textos de Josep Tarradellas] 

(Edicions Dau).