dissabte, 25 de gener de 2014

De Santa Clotilde al Mas Perxés. 25 gener 1939.

La impressió del primer matí a Olot no fou gens encoratjadora. La torre Malagrida, on hi havia el funcionaris encarregats de vetllar pel patrimoni artístic, era plena de refugiats. També ho era la fàbrica dependent d'Indústries de Guerra. Els mobles apilats al carrer amb els objectes més diversos; una sensació de desgavell i d'abandonament. Cap Conselleria instal·lada i cap Conseller present. A mig matí, una nota que vaig rebre de l'Andreu des de Montsolís, em deia que Tarradellas i Sbert eren allà amb el President; em demanava també que els parlés de "com està això", per decidir el que farien l'endemà. Aquestes noves em varen decidir a arribar-me a la tarda a Montsolís. Tot anant-hi, pel camí vaig trobar primer en Miravitlles, que en venia, i després, en un altre cotxe, Tarradellas i Sbert, i això féu que me'n tornés amb ells a Olot. Però al cap de poca estona d'ésser-hi, Tarradellas i Sbert tornaren a marxar. Jo vaig quedar-me esperant Ramon Frontera, que més tard havia de venir a dir-me si tots els intel·lectuals estaven ja concentrats a Bescaó i a Girona. Arribà Frontera portant una comunicació de Pompeu Fabra amb la llista dels intel·lectuals aplegats. Com que Olot, on ells pensaven venir, no presentava cap possibilitat d'allotjar-los, i venir-hi era fer una marrada innecessària, convinguérem amb Frontera que l'endemà de bon matí aniria a cercar-los per a dur-los directament a Can Perxés d'Agullana. I una altra nit sense dormir, perquè a la casa on ens acolliren havia anat arribant-hi més i més gent, totes les habitacions eren ben plenes i a cada llit n'hi jeien doso tres. I entre ells el meu nebot Cèsar Pi-Sunyer, evacuat amb el Laboratori de l'Hospital Militar de Vallcarba. Però quants dels milers i milers de companys en aquell peregrinar, segurament dormirien molt pitjor.
El document que va enviar-me Pompeu Fabra -i que guardo- és interessant perquè dóna els noms dels intel·lectuals, escriptors i artistes que havien anat agrupant-se per a evacuar-los.
(...)
Segons les llistes (...), a Can Pol, a Bescanó, hi havia Pompeu Fabra, Francesc Trabal, Joan Oliver, Xavier Benguerel, Armand Obiols, Lluís Montanyà, Mercè Rodoreda, Ignasi Mallol, Pere Rius, Miquel Joseph i Mayol, Lluís Torres Ullastres, Maria Baldó de Torres, Pau Vila, Domènec Guansé, Josep Roure Torrent i Antoni Mestres, els quals, junt amb els seus familiars, feien un total de 42 persones. A Girona, més o menys vinculats amb el pla d'evacuació, hi havia Pous i Pagès, Carles Riba, Clementina Arderiu, Rovira i Virgili, Serra Húnter, Anna Murià, Alfons Maseres, Sebastià Gasch, Ramon Vinyes, Josep Maria Francès, Avel·lí Artís i Hermenegild Anglada Camarasa, que sumaven, amb els familiars, 33 persones. I a Olot, en pla d'anar a Can Perxés, Josep Maria Capdevila i Cèsar August Jordana. En conjunt 77 persones i un grup de 31 intel·lectuals. Eren en més gran nombre entre els nostres màxims exponents culturals que deixaven la seva terra per fidelitat a aquesta i per a poder continuar servint, allà on no fos perseguida, la cultura catalana.

La guerra 1936-1939. Memòries
(Editorial Pòrtic, 1986)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada