dijous, 16 de gener de 2014

La darrera setmana a Barcelona

En aquella setmana, del dilluns 16 al divendres 20, varen venir a veure'm, alguns d'ells més d'un cop, de nou Pous i Pagès, Carles Riba i Josep Maria Capdevila, i també Francesc Trabal, Joan Oliver, Maria Baldó de Torres, Gimeno Navarro, Josep Janés i Pompeu Fabra, serè enmig de la tempesta. Fou aleshores que quedà enllestit el pla d'evacuació. Del grup de literats i llurs famílies se n'encarregaria la Institució de les Lletres Catalanes; dels altres intel·lectuals i artistes, directament la Conselleria de Cultura. D'acord amb el pla, els decidits a sortir anirien concentrant-se a indrets cada cop més pròxims a la frontera, ja de temps a cura de la Conselleria, en particular a Can Pol, a Bescanó, prop de Girona i al Mas Perxés d'Agullana. Pels transports hom disposaria, a part dels cotxes del Departament que poguessin destinar-s'hi, d'un autocar que ens deixà el Servei d'Assistència Social i el bibliobús del Servei de Biblioteques del Front. (...) Les previsions no fallaren i l'evacuació va fer-se d'una manera ordenada, en un ambient lliure de pànic ni retrets.
(...)
El dilluns 16, a la tarda, ens reunírem per parlar-ne Tarradellas, Sbert, Andreu, Aiguader, Sauret i jo. Més tard tinguérem una nova reunió a Les Heures, la residència del President, a la qual assistiren, a part de Companys i els qui ja ens havíem reunit abans, Santaló, Irla, Rauret i Escofet. No sé per què, hi havia una evident resistència a no tractar l'assumpte a fons. Jo vaig proposar que Companys tingués una seriosa conversa amb Negrín per a parlar de totes aquestes coses, però el President i Tarradellas mostraven una certa resistència a la idea, al·legant que podria prendre's com una mostra de derrotisme. Jo vaig insistir-hi dient que en una hora tan transcendental el Govern de la República tenia l'obligació de donar àmplies informacions al President de la Generalitat, i que si no ho havia fet, tot recordatori adreçat al fet que ho complís era natural i obligat. Aiguader abonà aquest argument, i al final s'acordà que Companys veiés Azaña, sense que això exclogués que pogués també veure Negrín.

La guerra 1936-1939. Memòries
(Editorial Pòrtic, 1986)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada