16 de gener de 1939

És dia gran a l'Espanya falangista i s'han convocat manifestacions, qualificades d'espontànies, d'adhesió i d'homenatge a Franco a Lleida, Còrdova i Bilbao, on l'alcalde, senyor Lequerica, ha dit des del balcó de l'ajuntament: "Muy pronto Cataluña, libre por nuestras armas del yugo soviético, dejará de ser la Cataluña roja y separatista de los Companys, Macià, Comorera y Negrín y volverá a ser la Cataluña verdadera."

Franco, que tenia preparada una al·locució per a aquest dia, l'ha pronunciat per ràdio a mig matí, començant amb les paraules de: "¡Catalanes, españoles todos!" Segons el missatge, els polítics han enganyat el poble de Catalunya, i l'han arrossegat a una lluita suïcida i sense sentit. Anuncia la victòria final: "Estáis vencidos. Cada día que pasa vuestra situación será más grave. Sólo la ausencia absoluta de patriotismo y de sentido humano puede derramar más sangre estérilmente." Explica els motius pels quals es lluita i ressalta el de la unitat d'Espanya. "Ríndanse ante la realidad -acaba- cuantos no han querido verlo, cesen recelos y calumnias estériles, que, con la victoria, camina la verdad y con la España Nueva la generosidad y la justicia. Nada tienen que temer los que engañados empuñaron las armas en la guerra. 270.000 prisioneros atestiguan que en la España nacional desconocemos el odio y el rencor. Forjamos una España para todos cuantos sepan amarla y servirla y de la que sólo apartaremos a los que mancharon sus manos con la sangre de sus hermanos."

A Tarragona, la celebració s'ha fet amb tota magnificència: hi ha hagut missa de campanya a la Rambla, enfront del monument de Roger de Llúria, després el general Solchaga ha pronunciat una arenga i finalment hi ha hagut desfilada militar.

(...)

Franco té pressa i avui ha dictat una ordre: "Aprovechar en toda ocasión la falta de voluntat del enemigo para el combate, sin perder el tiempo en concentraciones propias o cambios de dispositivos que puedan acarrear retrasos, y destruir al enemigo, obligándole a presentar batalla lo más lejos posible de Barcelona y de la frontera francesa."

De Barcelona, precisament, com un nou Madrid, n'ha parlat avui Antonio Mije, en nom del PCE, a la reunió que han mantingut totes les forces polítiques a la seu del PSOE, a Barcelona. Totes les organitzacions convoquen a la lluita i s'expliquen fets exemplars (...).

Diari de la caiguda de Catalunya, 

Josep Pernau (Edicions B, 1989). 

(Un relat periodístic dels últims 49 dies 

de la Catalunya republicana)