dimecres, 22 de gener de 2014

París, 22 de gener de 1939.

Les coses van posant-se més desesperades a Catalunya i, no obstant, jo sento que també avancen en el meu cor les forces d'adaptació a la nova realitat. Molt pot ja contribuir-hi la carta que he rebut del Joan tota conformada i refiada. 
Anem a l'ambaixada d'Espanya.
Com que hi havia el ministre Álvarez del Vayo, he demanat per enraonar amb ell i li he demanat dues coses: primera, que em faci perllongar el pressupost, que només té de duració fins al 31 de desembre de 1938; segona, que digui al doctor Negrín que em faci obtenir a París la manera de suplir el subsidi que m'ha hagut de retirar la Generalitat de Catalunya. M'ha promès que farà les dues coses i m'ha dit que el Govern no es retirarà de Barcelona i que el nostre front aguantarà molt ferm. Total, bones notícies que m'han animat molt. A a més a més, m'ha dit que la intervenció estrangera era sols qüestió de temps.

La República i la guerra civil. 
Diaris i records de Pere Coromines
Pere Coromines (Curial, 1975)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada