dijous, 23 de gener del 2014

París, 23 de gener de 1939.

ADÉU CATALUNYA!

Dia de trobar-nos al cafè Le Murat amb els amics. Espanya, Ventura Gassol, Puig i Ferreter i Aguadé. Els he transmès les bones impressions recollides de llavis de l'Álvarez del Vayo, però ells m'han donat noves tan pessimistes que en sortir tenia un cor més negre i més desesperançat que mai. En tornant a casa he trobat la Celestina i la Marina trastornades. Havia estat a casa en Civit per dir que s'estava evacuant Barcelona i que la seva família arribava dijous a Perpinyà, de manera que venia a saber si volíem alguna cosa. Ens hem posat a la taula per sopar més tristos i amargats que mai.
A la nit l'ensulsiada ha estat absoluta. No m'ha restat cap esperança i aleshores s'ha produït la crisi en la meva ànima. 
(...)
Adéu, Barcelona! Adéu, Catalunya! Adéu, República dels meus amors i dels meus somnis! El meu cor ja es desprèn de vosaltres com quan l'ungla és arrencada de la carn. Pobre i vell, separat de la major part dels meus fills, vaig a començar una vida nova, amputada dels afectes que han estat fins ara el confort i l'alegria de la meva vida. I he començat mentalment a reconstruir amb les runes del desastre les estructures més indispensables del que he perdut.

La República i la guerra civil. 
Diaris i records de Pere Coromines
Pere Coromines (Curial, 1975)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada