11 de febrer de 1939.

Tots aquests dies fa un temps benigníssim, meravellós. Havent dinat, recolzat al marge, m'assolello de cara al Matagalls, velat per una calitja blava, contra la qual es retallen les pruneres i pomeres, negres i amb ratlles brillants. Avui ja he sentit, camí de Vilarmau, el primer refilar tímid d'un merlot. Els castanyers semblen llargues boires morades, però es fon la neu al Pirineu i la part de la muntanya no nevada és d'una blavor dolça, inefable. L'horitzó és una bandera verda, blava i blanca: alzinars, serra llunyana i neu.

A la tarda vaig al poble per fer-me visar el permís d'anar a Barcelona. Tots estem frisosos per tornar a ciutat, després de tant temps, però no hi ha vehicles. Amb tot, diu que des d'ahir circula un tren fins a Vic. A Barcelona hi ha, sembla, bastant menjar: cigrons, llenties, fruita, verdures i una mica de carn, peix i llet condensada.

El vel de maia.

Dietari de la guerra civil (1936-1939), 

Marià Manent

(Edicions Destino, 1975)

Escrit des de Viladrau.