La ciutat, sobretot per la part occidental, apareix molt destruïda, i si a això han contribuït les voladures d’aquest matí, quan es retiraven les últimes tropes, no es poden ignorar els bombardeigs d’ahir. (...)
Els generals han de preveure tant les avançades victorioses com les retirades ordenades, perquè no es converteixin en desbandada, com ja ha començat a succeir. Per això, Rojo ha presentat avui al doctor Negrín un pla de retirada, consistent en la creació d’una línia de destruccions d’una amplària de 15 a 20 quilòmetres, en l’eix Ripoll-Olot-Figueres-Roses, en què s’intentarà una resistència que empari el replegament. L’Exèrcit de l’Ebre es retirarà cap a la costa i passarà a França per Portbou, i el de l’Est ho farà pel Portús. (...)
No es pot continuar aquí. És per aquest motiu que el senyor Azaña, en presència del president de les Corts, ha fet cridar el doctor Negrín, que s’ha presentat acompanyat pel ministre de l’Estat, senyor Álvarez del Vayo. (...)
Després s’ha parlat de la marxa, que serà la pròxima matinada, abans de l’albada. El senyor Martínez Barrio ha preguntat si se li comunicava al president de la Generalitat i el doctor Negrín ha dit que no, que ja li diran quan el president de la República sigui a França.
Al mas Perxés també es fan preparatius. El president de les Corts ha fet cridar el senyor Companys, amb qui l’uneix una bona amistat, i li ha comunicat la marxa imminent del president de la República. Però li ha mentit pietosament: “Por razones de seguridad, el jefe del Gobierno ha creído que debían formarse dos expediciones”. I per no contrariar del tot el doctor Negrín li ha dit que sortirien a les vuit: “Póngase en marcha a esa hora”.
Durant tota la nit s’ha sentit, a Agullana, el trànsit de camions que baixen de la Vajol. Són els quadres del [museu del] Prado, que juntament amb els que fins ara han estat a Perelada, seran enviat a Ginebra. (...)
Aquesta nit, es disposa a sortir d’Espanya, també, el que es dirà tresor de Negrín: obres i objectes d’art de famílies aristocràtiques de Madrid (...).
El senyor Pi i Sunyer se n’ha anat a can Descal, a Darnius, per acomiadar-se simbòlicament de part del patrimoni artístic que romandrà a Catalunya, alhora que avisarà els senyors Tarradellas i Sbert de la immediata sortida de Catalunya del president Companys. (...) Hi ha tristesa i inquietud per la partida, però el senyor Pi i Sunyer està tranquil. Ha lliurat a Joan Subias i Galter un document en què es demana a les tropes franquistes el respecte per les obres d’art i per la persona que les custodia. El senyor Subias, nascut a Figueres, és un professor de l’Escola de Belles Arts Superior i de Llotja, que durant la guerra ha format part del Comitè d’Art i Control, que tantes obres d’art ha salvat a Catalunya. Ha decidit quedar-se i aquí esperarà les tropes franquistes.
Diari de la caiguda de Catalunya,
Josep Pernau (Edicions B, 1989).
(Un relat periodístic dels últims 49 dies
de la Catalunya republicana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada