divendres, 7 de febrer de 2014

7 de febrer de 1939

Com en els primers dies de la guerra, el descontrol desborda les persones partidàries de l’ordre que hi ha al bàndol republicà. I víctimes del descontrol han mort assassinades avui 40 persones, entre elles el bisbe de Terol, frai Anselmo Polanco, al barranc de can Tretze, entre Pont de Molins i les Escaules. Van caure en mans republicanes fa un any, quan les tropes van entrar a Terol, i han estat quasi tot aquest temps a Barcelona. (...)

Ahir va arribar una ordre signada per Rojo perquè es lliurés a les forces aèries, en qualitat de rehens, “a las personalidades del relieve, así como al obispo de Teruel, y a los italianos”, per ser conduits a la zona central. Els guàrdies van esperar debades que apareguessin els soldats d’aviació. Segons els supervivents, els guàrdies van donar un bon tracte als captius i es van posar d’acord entre ells per alliberar la resta. Aquest matí ha arribat a can Boach un camió amb un comandant, un tinent, un comissari polític, dos serents, sis caporals i 30 soldats, que han exigit el lliurament del bisbe, el del coronel i de 38 presoners més. (...) A les 2 de la tarda, al fons d’una fondalada, no gaire lluny de la carretera per on passen milers de persones, els seus cossos han quedat acribillats a trets i els cadàvers, ruixats amb benzina. (...)

Afortunats, dintre de les calamitats pròpies de la situació, es poden considerar molts dels integrants d’una columna de presoners que en nombre de 600, van ser trets el dia 23 passat de la presó Model de Barcelona. Avui han passat a França per la Garrotxa. Van sortir en tren cap a la Garriga, i han continuat després a per per Castellterçol, el Figaró, Aiguafreda, Centelles, Sava, Viladrau, Sant Hilari, Girona, Sarrià de Ter, Banyoles, Serinyà, Besalú, Argelaguet, Castellfollit de la Roca i Oix. (...) Van sortir de Barcelona molt ben custodiats, però a mesura que han avançat cap al nord ha prevalgut entre presos i guardians una comunitat d’interessos immediats, que ha acabat gairebé en confraternització. No és que s’hagin evadit dels seus custodis. Senzillament, se n’han anat. (...)

Amb seqüeles de la guerra tornaran als seus països alguns dels que fa només un mes eren aquí, a Sant Quirze de Besora, avui en poder dels franquistes. Formaven part del centre de desmobilització de les Brigades Internacionals. Hi havia sobretot alemanys i txecs, restes de lescamot Thaelmann, i sumaven alguns centenars. Van ser-hi una llarga temporada i van confraternitzar amb la gent. (...)

En el bombardeig que moltes vegades precedeix a l’entrada de les tropes, a Ripoll, una bomba ha provocat una explosió en un tren carregat de municions, que ha causat moltes destrosses i un gran nombre de víctimes.

Avui han tornat a bombardejar Figueres. La població roman als refugis, sense ni gosar sortir, malgrat el risc que la casa sigui saquejada. Abans la vida que els béns materials.

Deixem la línia del front, que a l’Alt Empordà s’ha fixat en el Fluvià, i anem a la reraguarda, si és que es pot considerar així una zona situada a una vintena de quilòmetres. En cròniques anteriors ens hem referit a milers de persones, paisans i tropa, que allí frisen per passar a l’altra banda del Pirineu. Avui parlarem dels animals, cavalls, mules i vaques, fins i tot, que han quedat abandonats. La imatge d’aquests animals, que han recobrat el seu estat salvatge en condicions tan precàries, és igualment vàlida per a la Cerdanya, o encara més per haver acudit allí gents de zones ramaderes. Per fortuna, l’hivern ha estat benigne i les bèsties troben herba per menjar. Oficialment, França impedeix el pas dels animals perquè considera que podrien ser portadors de gèrmens malignes per a la fauna gal·la. (...) Resulta ridícul l’entossudiment dels gendarmes intentant fer recular una vaca o un cavall cap a territori espanyol. (...)

Diari de la caiguda de Catalunya,
Josep Pernau (Edicions B, 1989).
(Un relat periodístic dels últims 49 dies
de la Catalunya republicana)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada